Nou de cada deu víctimes valencianes de la violència sexual per internet són menors

“Després de guanyar-se la confiança, per una xarxa social els va demanar imatges sexuals o una trobada a canvi de diners. Es presentava dient que era amic d’un amic, com si tinguera la mateixa edat, el mateix barri, però mai l’havien vist en persona”. Era la proposició que feia un home adult, ara empresonat, a dos menors, de 14 i 15 anys, que participen en programes de Save the Children a València i que ha compartit la tècnica d’Acció Social de Save the Children. Es tracta d’un cas de grooming, és a dir, una situació en què un adult contacta per internet amb menors i, després de generar un clima de confiança, els fa xantatges amb finalitat sexuals.

Afortunadament, en aquest cas, la detecció precoç per part de l’organització i la denúncia davant la policia va frenar les intencions del delinqüent, però l’experiència d’aquests dos menors valencians no és un cas aïllat. Sols el 2022, als jutjats del nostre territori es van presentar 118 denúncies per delictes sexuals a través de la xarxa en els quals la víctima era un menor. Nou de cada deu víctimes de violència sexual per internet en la Comunitat Valenciana és un menor.

En la majoria dels casos, el patró del delinqüent es repeteix: en quasi la meitat dels casos d'abusos sexuals contra la infància a través d'internet a Espanya l'agressor és una persona desconeguda, i el 95,1% dels abusadors no té antecedents penals de cap mena. Són les dades que ofereix l'últim informe de Save the Children que, amb el títol Per una justícia a l'altura de la infància, analitza vora 400 sentències de casos d’abusos sexuals a menors dictades a Espanya. D’aquestes sentències, 33 fan referència a situacions de grooming.

Primer accés a la xarxa als 7 anys

I és que, la popularització de les xarxes socials, la generalització d’internet ha fet, segons aquesta organització que treballa pels drets de la infància, que els menors cada vegada naveguen abans per la xarxa. De fet, Save the Children situa l’edat del primer accés en els 7 anys, mentre que el 95,1% dels xiquets d’entre 10 i 15 anys es mou per la xarxa.

“Les dades mostren que les diferents formes de violència poden traslladar-se a l'àmbit digital, i que els xiquets i xiquetes són un col·lectiu especialment vulnerable”, advertia Rodrigo Hernández, director de Save the Children en la Comunitat Valenciana.

Situacions que plantejava la tècnica d’Acció Social, Cintia Espada, sobre dos adolescents evidencien, d’una banda, la necessitat de generar un ambient de confiança amb els menors perquè puguen comunicar als adults qualsevol situació susceptible de generar un delicte sexual i, d’altra, dotar-los de ferramentes perquè els menors sàpien on posar els límits.

Els menors van per davant dels adults en l’ús de les noves tecnologies, per això cal "dotar-los de ferramentes perquè ells sàpien on posar límits Cintia Espada - Tècnica d’Acció Social de Save the Children a València

“La confiança és essencial perquè els menors puguen contar allò que els preocupa sense sentir-se jutjats, que puguen sentir que poden contar qualsevol cosa que els passe”, explicava Espada. La tècnica afegia que, donat que les noves tecnologies i les xarxes socials avancen a una velocitat molt ràpida i que els menors sempre van “per davant dels adults pel que fa a l’ús de les noves tecnologies”, cal "dotar-los de ferramentes perquè ells sàpien on posar els límits”.

“De vegades, ix una nova aplicació, una nova xarxa social, una actualització de les que ja hi ha al mercat, canvia la configuració, la forma d’afegir amics... i els menors estan en primera línia. Per tant, han de tindre les ferramentes per a poder dir per què sí o per què no”. A més, els adults i l’entorn més immediat del menor han d’estar sensibilitzats amb aquests riscos per a identificar, com més prompte millor, les situacions de vulnerabilitat dels xiquets i xiquetes.

En l’exemple dels dos menors als quals feia referència Cintia Espada, la detecció va ser possible perquè participen en un programa de l’entitat. “Se’ls va presentar en xarxes socials argumentant que era amic d’un amic en comú, evidentment [el delinqüent] ja havia fet un treball previ de veure els contactes agregats pels menors, havia estat setmanes parlant amb ells per a acostar-se als seus gustos, el que va fer pensar als menors que ja el coneixien”, exposa la tècnica de Save the Children.

Arribats a aquest punt, i segons relata Cintia Espada, “els dos pensaven que el coneixien”. “Els vam preguntar pel físic i no van saber descriure’l, clar, no hi havia imatges en internet”, afig Espada, qui recorda que reflexions com aquestes van permetre als menors identificar una situació del que es coneix com a grooming.

Més xiquetes que xiquets entre les víctimes

D’acord amb l’estudi que ha dut a terme Save the Children, en els casos de grooming, els abusos a les xiquetes representen un 57,4% de les víctimes, mentre que als xiquets suposen el 42,6% dels casos en tot Espanya. Aquestes xifres contrasten amb les de l'abús sexual físic, on el 8 de cada 10 víctimes són xiquetes.

A més, Save the Children posa l’accent sobre un altre aspecte, el de l’edat en què comencen a produir-se els abusos: passa dels 11 anys en l’abús físic als 13 anys del grooming. Una altra qüestió que preocupa aquesta organització és la duració dels processos judicials. En el període analitzat, el 67% van durar entre dos i tres anys.