El nou pacte d'estat contra la violència de gènere ix renovat amb 460 mesures i el suport de tots els partits menys Vox

Vint anys després que s'aprovara la llei integral contra la violència de gènere (LO 1/2004) i al cap de huit mesos de treballs, el Congrés ha fet els primers passos per a actualitzar el pacte d'estat en esta matèria i ampliar la lluita contra les diferents cares de la violència exercida cap a les dones. Tots els grups parlamentaris —excepte Vox— han donat suport al document que substituirà l'anterior per a erigir-se en el full de ruta contra les violències masclistes a Espanya. El PP, el PSOE, Sumar, Esquerra Republicana, Junts, PNB, Bildu i Podem han votat este dilluns a favor de l'informe en la comissió de seguiment i avaluació de la cambra baixa per a donar llum a un text amb onze eixos i 462 mesures. Abans de l'aprovació definitiva, haurà de sotmetre's a l'última votació en el ple, però el document base ja està tancat. Hi ha gran unanimitat parlamentària a excepció del partit de Santiago Abascal, que nega l'existència d'esta violència específica que pateixen les dones pel fet de ser-ho i ha decidit despenjar-se del pacte, que tindrà una vigència de cinc anys, com l'anterior.

La dotació econòmica per a esta nova edició pujarà un 50%, fins a 1.500 milions. Per primera vegada, plantejarà tipificar com a delicte la violència econòmica contra les dones per part de parelles o exparelles. Una altra de les novetats que incorpora és el reconeixement dels fills i filles com a víctimes de violència vicària. El dictamen posa el focus també en la violència digital, com ara la suplantació d'identitat, la creació d'imatges sexuals amb intel·ligència artificial o les amenaces per Bizum. La tracta i la violència sexual hi estan igualment incloses, així com l'educació, la sensibilització o els mitjans de comunicació.

Fonts parlamentàries han precisat a EFE que la perspectiva d'infància està molt present en el text i que s'han reforçat i impulsat nombroses mesures que tenen a veure amb la protecció tant de les dones com, específicament, dels fills i filles menors d'edat. En violència digital hi haurà també una protecció destacada dels menors. Les mateixes fonts apunten que s'inclouen "noves mirades" sobre víctimes del món rural i víctimes amb discapacitat, així com iniciatives per a l'atenció tant de les víctimes espanyoles a l'estranger com de les víctimes migrants a Espanya.

El nou pacte es vertebra en els mateixos deu eixos que van articular el dictamen del 2017: sensibilització i prevenció, coordinació institucional, assistència i protecció de víctimes, assistència i protecció de menors, formació, coneixement científic sobre les violències, recomanacions a comunitats autònomes i entitats locals, atenció a les violències fora de la parella, compromís econòmic i avaluació de les mesures. La subcomissió ha dissenyat noves mesures i també ha revisat i actualitzat les que es van aprovar fa huit anys, algunes de les quals continuaran presents en el nou document. Part de les mesures incorporades requeriran reformes legislatives, incloent-hi la modificació del Codi Penal.

La violència econòmica serà delicte

La violència econòmica contra la dona és una de les manifestacions de la violència masclista: el maltractador hi exerceix control sobre la víctima, per exemple, no pagant-li la pensió alimentària, privant-la de recursos o prohibint-li que treballe, etcètera. El Conveni d'Istanbul contempla esta forma de control i sotmetiment com a tipus específic de violència masclista. Estava pendent a Espanya que es tipificara com a delicte. El nou pacte d'estat inclou la proposta de tipificació per primera vegada, a més d'una bateria de mesures concretes destinades a detectar i combatre la violència econòmica, "molt estesa" segons les expertes: "No tenen accés al compte bancari, no poden arreglar-se les dents perquè el banc no els deixa traure diners, control sobretot en el que gasten, empreses tancades o crèdits al seu nom que elles desconeixen...", enumera en declaracions a À Punt Chelo Álvarez, presidenta de l'associació Alanna i psicoterapeuta.

Més diners per a autonomies i ajuntaments

La dotació econòmica per a implementar les mesures arreplegades en el pacte d'estat contra la violència de gènere creix un 50% fins als 1.500 milions d'euros. Este increment beneficiarà especialment les administracions autonòmiques i municipals. D'acord amb les xifres donades per les fonts que cita EFE, a les comunitats els arribaran 160 milions anuals (un 60% més) i als ajuntaments, 40 milions (un 50% més). Les expertes reclamen que els diners vagen a les víctimes més que a promoure activitats com congressos o jornades de debat: "Calen habitatges, llocs de treball o coses materials que, per desgràcia, necessiten les víctimes", ha lamentat Álvarez.

Des d'Alanna, que porten a l'esquena dècades de treball amb dones víctimes de violència de gènere, reclamen conéixer el detall de totes les accions contemplades en el futur pacte d'estat. Sobretot, confien que l'actualització comporte canvis legislatius en tres lleis orgàniques: la de protecció a la infància per a eliminar, per exemple, la falsa síndrome d'alienació parental, millores en la llei de violència sexual o en la de violència de gènere. Álvarez ha criticat que el nou document torna a deixar fora la violència institucional, almenys pel que saben de moment. Tot i això, consideren un pas avant en la lluita contra les violències cap a les dones.