La nova llei del plurilingüisme contempla una consulta a les famílies perquè trien “la llengua base” de cada escola

"Una consulta" a les famílies sobre la "llengua base" del centre educatiu, tant en Primària com en Secundària, al qual porten els fills. És una de les opcions que contempla el projecte de reforma de la llei de plurilingüisme en què treballa la Conselleria d'Educació, com ha reconegut, en una entrevista en Europa Press, el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy.

La intenció d’Educació és posar en marxa un "mecanisme de llibertat d'elecció, però que siguen les famílies les que trien, no els consells escolars, sinó totes i cadascuna de les famílies, la llengua base de cada centre", bé siga castellà o valencià. Les matèries troncals s’impartiran en aquesta llengua escollida per les famílies.

A més, dins d'aquesta llengua base es poden obrir diferents percentatges d'aplicació dels idiomes. Cal recordar que la jurisprudència ha blindat la presència de llengües cooficials, per exemple, amb un mínim del 25%.

Daniel McEvoy ha qualificat el projecte de "bastant nou" i, pel que fa a l'entrada en vigor, ha matisat que la conselleria ja compta amb un esborrany "molt avançat" de la norma, però que aquesta ha de passar per les Corts, de manera que pot experimentar modificacions.

El secretari autonòmic d’Educació ha detallat que la fórmula a la qual s'apunta passa perquè "en cada centre es triarà una llengua base".

D'aquesta manera, en les zones castellanoparlants serà l'espanyol "la llengua base del sistema, però sí que hi haurà un percentatge de valencià". Així, es pretén desenvolupar "un procés de consulta en les famílies que accedeixen per primera vegada al sistema i, fins i tot, en el primer any estem veient la possibilitat de fer-ho entre totes les famílies".

Preguntat per les possibles crítiques al fet que la llengua vehicular no siga marcada per un projecte lingüístic aprovat pel Consell Escolar, el secretari autonòmic ha remarcat: "Nosaltres el que pretenem és que la llibertat d'elecció siga dels pares i de les mares dels alumnes".

"El Consell Escolar està perfectament reglamentat i les competències les té atribuïdes per llei. Però realment, en el Consell Escolar la representació és paritària i no equilibrada entre famílies, professors i alumnes. Aleshores, el que volem és que siguen les famílies les que trien de la mateixa manera que l'anterior govern va fer, per exemple, amb la jornada escolar", detallava el secretari autonòmic d’Educació.

A partir d'aquesta consulta als progenitors, que serà telemàtica, "ja sabrem en cada centre quina és la llengua base i també depenent del resultat i en funció de les línies de cada col·legi o institut".

També s'ha previst un mecanisme, com es fa amb les votacions sobre la jornada contínua, perquè les famílies puguen revisar la llengua triada, una possibilitat pensada per la rotació de famílies que porten els fills a l’escola; és a dir, perquè les noves famílies que s’incorporen al centre puguen escollir enfront d'aquelles que es desvinculen del centre perquè els fills evolucionen cap a etapes educatives superiors.

Certificacions del nivell de llengua adquirit

A més, McEvoy ha subratllat que la Generalitat "fomentarà" l'aprenentatge del valencià i, perquè als alumnes els resulte "amable i abellidor" estudiar-lo, Educació posarà en marxa una certificació dels nivells adquirits en les diferents etapes: "El que acabe Secundària tindrà una certificació, el que acabe Batxillerat en tindrà una altra i una altra major en funció de la nota obtinguda. Amb això el que pretenem és que, fins i tot en les zones de predomini lingüístic castellà, siga atractiu estudiar valencià", ha asseverat.

Entrada en vigor

La Generalitat pretén que el nou marc normatiu, que recull aquestes novetats, estiga enllestit per al pròxim curs, encara que tot depén de la tramitació parlamentària i del mecanisme informàtic per a fer la consulta. A més, cal tindre en compte que hauria d'estar preparat per al procés d'admissió d'alumnat.

"Esperem arribar a temps", ha dit Daniel McEvoy, que ha puntualitzat que, per si de cas, es va decidir introduir ja en la llei d'acompanyament la reforma perquè el valencià deixara de ser obligatòriament llengua vehicular en zones castellanoparlants, en ser aquesta, en la seua opinió, "la part més lesiva" de l'actual llei de plurilingüisme.