Obés i culpable: el sobrepés creix per damunt de les previsions acompanyat d'un estigma social a l'alça
Les previsions anticipen un 37% de persones obeses a Espanya el 2035, una malaltia crònica de què continua culpant-se el pacient
La imatge idíl·lica d'una sobretaula tranquil·la amb ensalada, plat de cullera i fruita és ja una postal del passat. Espanya ha oblidat la dieta mediterrània i els menjars llargs per a abraçar definitivament l'estrés i els pitjors hàbits alimentaris occidentals. Veus expertes anticipen que el 2035 el 37% de les persones adultes tindran problemes d'obesitat, set punts per damunt de les estimacions de fa un any i més del doble que la prevalença actual, que l'Observatori Global de l'Obesitat situa en el 16% de la població espanyola.
L'obesitat està creixent a un ritme de l'1,9% anual en un país on quatre de cada deu persones ja pesen més del que és recomanable. Les xifres infantils no són molt millors. El 21,6% dels menors té sobrepés i un 11,8% són tècnicament obesos, segons l'estudi Passos de la Fundació Gasol.
En el Dia Mundial de l'Obesitat moltes veus expertes insten la ciutadania a corregir la mirada que projecta cap a una malaltia a l'alça, en una societat de filtres d'Instagram, que ha normalitzat la grossofòbia i on creix l'estigma contra els pacients. La Federació Mundial de l'Obesitat insta a trencar la mirada culpabilitzadora contra les persones obeses i adverteix que cal abaixar el dit acusador i oferir un tractament integral sanitari.
La massa magra, més important que el pes
Hi ha especialistes que atribueixen l'epidèmia d'obesitat a un conjunt de motius i no a la golafreria, peresa o falta de voluntat amb què l'imaginari col·lectiu mira sovint el sobrepés. Entre les causes, trobem les metabòliques, endocrines, epigenètiques o ambientals com l'estrés, la falta de somni o la nutrició que poden generar l'acumulació anòmala o excessiva de greix en l'organisme, que requereixen un enfocament multidisciplinari en unitats especialitzades.
I compte, perquè els nostres cossos són menys saludables del que pensem. Especialistes en endocrinologia recorden que l'obesitat es malinterpreta socialment amb paràmetres antiquats. En realitat, depén menys del pes que de l'augment de la massa magra. Els fofisans, adverteixen, també són susceptibles de complicacions associades al sobrepés, com la diabetis, les malalties cardiovasculars o el càncer.
Un "culpabilització extrema" que alimenta l'assetjament
La Federació Mundial de l'Obesitat també atribueix al sistema sanitari de contribuir a la "culpabilització extrema" de les persones obeses, als quals, segons alerta, es processa "amb la mateixa dieta fotocopiada que trauen tots del calaix" o es veta l'accés a fàrmacs que s'han demostrat eficaços amb l'obesitat", però només són finançats per als diabètics.
En aquest context s'ha constatat que l'estigma social augmenta. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 63% dels xiquets obesos en edat escolar tenen més probabilitat de ser víctimes d'assetjament, el 54% dels adults se sent menyspreat en la faena i el 69% pels professionals sanitaris.
El sobrepés va acompanyat d'un deteriorament de l'autoestima. Un 70% dels obesos té símptomes d'ansietat i un 66% de depressió. No obstant això, la sanitat pública espanyola només deriva a psicologia clínica els casos mòrbids per a l'avaluació de la cirurgia bariàtrica. Per això, la Federació Mundial de l'Obesitat reclama que "la intervenció psicològica estiga en l'enfocament multidisciplinari de l'obesitat".
Prop de 2.000 milions de persones tenen sobrepés al món, 650 milions d'ells obesitat, el triple que l'any 1975. L'OMS calcula que un de cada quatre habitants del planeta (1.900 milions) serà obés el 2035.
