Què és l'òxid d'etilé, la substància tòxica i cancerígena detectada en gelats de Nestlé i Mars?

La retirada de diversos gelats de la marca Nestlé dels supermercats per estar contaminats per òxid d'etilé ha encés les alarmes de les associacions de persones consumidores. La multinacional suïssa Nestlé s'ha vist obligada a llevar de la venda al públic diversos lots després que s'haja detectat aquesta substància tòxica. Segons ha denunciat Facua, la incidència afecta almenys 46 varietats de gelats, però la xifra podria ser més gran. Recopilem el que sabem de l'òxid d'etilé (ETO, per les sigles angleses).

Què és?

L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) descriu en un document informatiu l'ETO com "un gas incolor, inflamable i d'olor dolça" que està classificat en la Unió Europea (UE) com un possible "mutagènic, carcinogènic i tòxic per a la reproducció". 

Per a què s'utilitza?

S'usa quasi exclusivament en la indústria no alimentària, com a matèria primera per a l'elaboració de productes químics orgànics com ara detergents no iònics, fibra de polièster o anticongelants. També s'usa com a antiemulsionant del petroli, dissolvent i propulsor de coets. 

Un altre camp d'utilització rellevant és en els processos d'envassat, ja que actua com un sistema higienitzant que elimina els microorganismes que poden estar adherits a la superfície de l'envàs i que podrien contaminar els aliments, explica a À Punt Rafael Gavara, professor d'investigació en l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (Iata), centre adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

En alguns països, com ara els Estats Units, està autoritzat a més per a emprar-se en l'àmbit alimentari, per a desinfectar herbes i espècies. 

És legal a la UE per a desinfectar aliments?

No. L'ETO no està aprovat a la UE com a producte fitosanitari (es va prohibir a principis dels anys 90), per això no es pot emprar per a desinfectar productes d'origen vegetal. 

En quins aliments se poden trobar traces d'aquesta substància?

Segons arreplega l'Aesan, s'ha constatat que l'ETO podria estar present en matèries primeres d'origen vegetal procedents de tercers països destinades a consum humà directe. Els controls realitzats per les autoritats l'han detectat per exemple en llavors de sèsam, pebre negre, cúrcuma i gingebre, entre altres espècies. 

També s'ha identificat, prosegueix l'Aesan, en additius alimentaris com l'E-410, la goma de garrofí que s'extrau de la garrofera i que s'empra com a gelificant i espessidor. Està autoritzat a la UE i és molt comú en la fabricació de gelats per a donar-los una millor textura. Precisament és el component que han detectat les autoritats alimentàries en els gelats que ha retirat del mercat Nestlé. 

Com s'han pogut contaminar?

Cal tindre en compte, ressalta l'Aesan, que no tots els gelats de fabricació industrial contenen necessàriament l'additiu E-410 i tampoc tots els que empren aquest ingredient estan contaminats amb òxid d'etilé. Froneri (l'empresa vingulada a Nestlé que fabrica els gelats de la marca) insisteix en el seu web que la quantitat de component afectat que s'utilitza és "ínfima" en el producte final. 

L'investigador Rafael Gavara apunta un altra possible hipòtesi per a explicar la presència d'òxid d'etilé en els productes retirats per Nestlé com és la utilització d'aquesta substància per a esterilitzar els envoltoris: "És possible que, després d'un tractament amb òxid d'etilé, haja quedat una part com a residu en la bossa del gelat que, amb el temps, ha passat a formar part de l'aliment", apunta. En tot cas, seria una incidència en la cadena d'envassat perque els envoltoris sempre són desgasificats i no poden contindre cap resta d'òxid, insisteix l'expert.

Per què s'han llevat del mercat?

La retirada de la venda dels gelats afectats ha d'entendre's com una acció merament preventiva. Tal com recoda Isaura Navarro, secretària autonòmica de Salut Pública, aquest tipus d'alertes són contínues en l'administració i no han de generar alarma entre la població.

El que passa és que les normatives europees són més exigents que les d'altres països del món quant als productes permesos en la indústria agroalimentària: "S'han retirat per un principi de prevenció encara que el contingut d'òxid d'etilé no supose un alt risc per a la salut perquè les quantitats són mínimes", explica Navarro. La responsable valenciana de Salut Pública insisteix que el sistema de control és molt efectiu i que els productes contaminats amb ETO ja no estan comercialitzant-se: "La gent pot anar tranquil·la al supermercat", ha assegurat. 

A més de Nestlé, també Mars ha notificat la presència d'ETO en alguns dels seus productes, en nivells superiors als permesos per la legislació europea. Ambdós fabricants han habilitat en el lloc web un buscador per a consultar els codis dels lots afectats perquè qualsevol persona que haja adquirit recentment un gelat d'aquestes dues marques puga comprovar si el seu producte està contaminat.