La pandèmia accelera la pèrdua de la religiositat a Espanya: quasi el 40% de la població ja és atea o agnòstica

El coronavirus ha impulsat la pèrdua de religiositat i la secularització de la societat espanyola i ha disparat la xifra de persones agnòstiques i atees. De representar el 27,5% de la població el 2019 han passat al 37,1% en 2021, quasi deu punts percentuals en només dos anys. És la principal conclusió d'un estudi elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia publicat aquest dijous sota el títol "Laïcisme en xifres. Anàlisi 2021". 

Segons aquesta investigació, la qüestió generacional és un dels factors que es troba darrere de l'avanç de l'agnosticisme i l'ateisme. En els menors de 34 anys representa el 56,2%, mentre que arriba al 63,5% en la franja dels 18 a 24 anys. Són pràcticament dos de cada tres joves en aquest tram d'edat.

L'informe es basa en l'anàlisi de dades obtingudes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), dels Ministeris d'Educació i Hisenda i també de la Conferència Episcopal Espanyola, ha explicat Hungría Panadero, coautora junt amb l'investigador Josep Mañé. L'equip considera que una altra de les hipòtesis que podria explicar el descens brusc de quasi el 10% en la religiositat a Espanya és l'època de forts canvis socials que ha portat la pandèmia. 

Segons les dades de la Fundació, Catalunya, Navarra i el País Basc encapçalen el rànquing de territoris amb més proporció de persones que es declaren no religioses: 41% en el cas dels dos primers i 37,8% en el tercer. La Comunitat Valenciana, amb un 30,5%, supera en més de dos punts la mitjana estatal. Per contra, Ceuta (3,40%), Melilla (15%) i Múrcia (17,9%) són les comunitats autònomes amb menys persones declarades no religioses. D'altra banda, l'adscripció religiosa oscil·la entre el 57,3% de Catalunya i el 96,7% de Ceuta, passant pel 66,5% de Madrid, el 68,5% de la Comunitat Valenciana i el 78,3% d'Andalusia.

L'informe aborda també l'evolució de l'assignació tributària a l'Església catòlica i a altres fins d'interés social en el període que va de 1998 a 2018, durant el qual s'ha enfonsat l'aportació a les arques eclesiàstiques en més de vint punts. Concretament, del 36,60% en el primer exercici analitzat a l'11,30% en l'últim. A altres fins d'interés social ha augmentat del 29,20% en 1998 al 32,80% el 2018, segons dades del Ministeri d'Hisenda de l'últim any disponible.

El descens de les assignacions tributàries a l'Església catòlica no han suposat, no obstant això, un descens dels ingressos. Més prompte s'ha passat de recaptar 97,2 milions d'euros en 1998 a 261 milions en 2018, gràcies al fet que les persones que destinen el 0,7% dels impostos a aquest efecte tenen més capacitat adquisitiva, ha apuntat Mañé. També ha influït en aquest increment, ha precisat, que des de 2007 el percentatge de la quota fiscal va passar del 0,5% al 0,7%, una reforma que va acordar el govern de Rodríguez Zapatero amb el Vaticà l'any anterior.

Si al nombre de persones que van triar únicament la casella de l'Església catòlica en la declaració de la renda (11,30%) se sumen les que marquen conjuntament aquesta opció i la de fins socials, el percentatge de contribucions també és el més baix de la sèrie, amb un 32,7%. "És a dir, només tres de cada deu contribuents financen l'Església catòlica amb l'assignació de l'IRPF", ha assegurat l'autor de l'informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

En l'àmbit educatiu, l'estudi també planteja què passa amb l'assignatura de religió a les escoles, on creix el percentatge d'estudiants de primària que cursa activitats alternatives a la religió fins al 36,1%, segons dades del Ministeri d'Educació. El País Basc (59,7%), Catalunya (58,4%) i les Illes Balears (45,8%) són les comunitats amb més proporció d'alumnes de primària que cursen activitats alternatives a l'assignatura de religió, mentre que Ceuta (8,6%), Extremadura (13,6%) i Andalusia (19,5%) se situen a la cua. A la Comunitat Valenciana el percentatge és del 40,7%, més de quatre punts per damunt de la mitjana estatal.