La pandèmia dispara els projectes de 'cohousing' a la Comunitat Valenciana

La pandèmia està canviant moltes coses. Els hàbits de socialització, les formes de consumir i també les necessitats de vivenda de la ciutadania. A la Comunitat Valenciana actualment hi ha fins a 20 iniciatives en diferents fases per a construir vivendes col·laboratives mitjançant una cooperativa. Ha arribat el cohousing, una tendència que a la resta d’Espanya està més consolidada, però que al territori valencià encara està fent les primeres passes. 

Un grup d’extreballadors valencians de Telefónica començaren a projectar una cooperativa d’aquest tipus el 2004, però no es va concretar. No serà fins a 2015 o 2016 que la Federació de Cooperatives de Vivendes i Rehabilitació de la Comunitat Valenciana (Fecovi), detecta novament cert interés en aquesta fórmula i el 2018 el cooperativisme fa una crida que es transformaa en la creació d’onze grups. Però serà la pandèmia la que, també en aquest camp, marcarà el punt d’inflexió. Actualment, a les comarques valencianes, hi ha ja 20 projectes de cooperatives per a construir vivendes col·laboratives, segons explica la Federació. Del total, són nou els projectes més avançats i d’aquests el que es projecta a Rabassa (Alacant) és el més avançat. Aquesta iniciativa l'ha duen avant 18 famílies que sumen més de 30 persones entre els 3 i els 70 anys que fan el projecte sobre sòl cedit per la Generalitat a Rabassa. 

Qué es el cohousing cooperatiu?

Bàsicament és un projecte diferent al convencional de desenvolupament de vivendes amb espais comuns com ara bugaderia, zones d’estudi o de treball, una tenda cooperativa o un hort, per fer esment d'exemples de serveis compartits. Generen espais participatius, s’adapten millor a les necessitats de les persones que l’impulsen, són més assequibles i generen sinèrgines a la zona on sorgeixen. Són projectes que poden ser un 15% o un 20% més barats que el d’un promotor convencional. 

Aquesta nova fórmula de convivència té unes característiques diferents a la Comunitat Valenciana respecte al conjunt d’Espanya. Així, en el cas valencià no es tracta de projectes que impulsen les persones de mitjana edat per a planificar el futur i tindre una alternativa a les residències tradicionals, com ocorre a molts punts d’Espanya. Ni tampoc una alternativa a la qual només recorren els joves davant l’elevat preu de les vivendes, com és el cas de Barcelona. “Hi ha alguns projectes que tenen un marcat perfil sénior, però quasi tots es fan amb la intenció de ser intergeneracionals” explica Francisco Merino, director tècnic de Fecovi. Famílies amb membres de totes les edats han arribat a un acord en projectes que en alguns casos són urbans o periurbans i, en altres, rurals i amb una vocació clarament ecològica. 

La federació tracta d’impulsar aquests projectes i ajuda a gestionar la cessió de sòl públic o l’accés a sòl en bones condicions, per més que en alguns casos els projectes es fan també sobre sòl privat. “El cost depén del sòl, que representa entre 20% i  el 25% del total”, remarca Merino. Aquesta és una de les complicacions més habituals per a concretar un cohousing. Tres dels projectes en marxa, a Gandia, Torrent i Sant Joan d’Alacant, ja han recepcionat sòl públic, altres encara no han trobat on instal·lar-se i en alguns casos, com els de Castalla o Godella, el projecte avança sobre sòl privat. 

Si les previsions es compleixen, el primer projecte, el que s’està perfilant a Rabassa, estarà finalitzat en 2023. Fecovi destaca que detecta un “interés creixent” per aquesta fórmula