El parador d’Anglés, una incògnita 29 anys després del cas Alcàsser

Un retrat robot i un extens informe pericial sobre els dies posteriors al crim són les últimes aportacions per a poder localitzar el pròfug responsable de la mort de Míriam, Toñi i Desirée

Cartell que demanava la col·laboració de les adolescents desaparegudes a Alcàsser el 1992 / À Punt NTC

El 13 de novembre de 1992, la desaparició de Míriam, Desireé i Toñi, tres veïnes d'Alcàsser (Horta Sud) entre 14 i 15 anys, va commocionar tot l'estat. Els seus cadàvers els trobaren dos mesos després, però quan es compleixen 29 anys del crim, el principal responsable del segrest, la tortura, la violació i l'assassinat de les joves, Antonio Anglés, continua desaparegut.

El cas, envoltat per un remolí mediàtic des de primer moment, ha romàs obert des de l'inici amb el principal objectiu de localitzar Anglés, que va fugir de les autoritats poc després que es trobaren els cossos.

Les principals investigacions han mantingut que el seu rastre es va perdre en el vaixell de càrrega City of Plymouth, rumb a Irlanda, on es va aconseguir amagar per poc de temps fins que la tripulació el va descobrir. Això no obstant, abans que l'embarcació atracara a Irlanda se li va tornar a perdre la pista, segons les hipòtesis perquè un mariner el va ajudar a escapar de la cabina on l'havien confinat.

La nova pèrdua del rastre d'Anglés va despertar un escepticisme general, però ara, una de les acusacions populars personades en el cas, l'Associació Laxshmi per a la Lluita contra el Crim i la Prevenció, ha presentat a la jutgessa instructora un extens informe on es traça amb detall com va ser aquesta fugida en els primers mesos de 1993, des de València fins al vaixell de càrrega.

En les més de cinquanta pàgines s'incorpora una cronologia amb els punts on es té constància de la presència d'Anglés durant la fugida, bé per proves o per testimonis.

En total, diversos especialistes integrats en el Projecte Prometeu (per a la revisió de crims i desaparicions sense resoldre) han analitzat quinze escenaris mitjançant fotografies de l'època, combinades amb altres de modernes, vídeos i preses aèries i infografies.

Així, es conclou que hi ha indicis forenses que demostren “sens dubte” que Anglés estava viu entre el 30 de gener i el 7 de febrer de 1992, perquè es té constància que va pernoctar en un corral d'Alboraig i en un xalet de Benaguasil entre les dues dates.

A més, prenent com a referència testimonis i indicis no forenses, s'apunta la possibilitat que Anglés romanguera amb vida almenys fins al 24 de març a les 18:00 hores, quan se li va perdre la pista en l'esmentat vaixell britànic.

Per a la realització d'aquest informe s'han visitat “tots i cadascun dels escenaris” i s'ha entrevistat testimonis de l'època, prenent com a referència el llibre dels periodistes Genar Martí i Jorge Saucedo El fugitiu, i apunta efectivament que un membre de la tripulació del City of Plymouth va facilitar la fugida d'Antonio Anglés.

Després de la desaparició en el vaixell queda en dubte la seua defunció, ja que una de les possibilitats sosté que podria haver mort en llançar-se a la mar des de l'embarcació quan es dirigia a Dublín.

Un nou retrat robot per a facilitar la recerca internacional

Aquesta setmana el jutjat d'instrucció número 6 d'Alzira també ha traslladat a la Policia Nacional una recreació del rostre que podria tindre actualment Anglés, de 55 anys.

La composició l'han elaborada els experts de l'Institut de Formació Professional en Ciències Forenses, Ricardo Ortega Ruiz i Noelia Medina Sánchez estimant els factors endògens –la càrrega genètica– i exògens –com l'exposició solar– que li han modificat les faccions en les últimes tres dècades.

Si el grup de fugitius de la policia ho aprova, el treball, que va nàixer de l'encàrrec d'una cadena privada de televisió per a un documental, s'exhibirà en la nova campanya de divulgació internacional que demana la col·laboració ciutadana per a trobar noves pistes sobre Anglés.

Mostres no identificades i un periodista anònim, les últimes recomanacions de recerca

Arran d'aquesta nova campanya, l'Associació Laxshmi ha presentat al jutjat diverses al·legacions i recomanacions orientades a aprofundir en la cerca de qui és un dels fugitius més buscats.

En aquest escrit, els criminòlegs que conformen l'associació recomanen l'acarament de l'ADN d'Anglés amb mostres no identificades en els anys 90 en les costes britàniques, contactar amb les autoritats irlandeses per a localitzar la documentació que es va decomissar a un polissó del vaixell City of Plymouth i tractar d'esbrinar la identitat d'un suposat periodista que va poder parlar per radiotelèfon amb aquest polissó.

Amb tot açò, l'objectiu és esgotar totes les opcions per a localitzar Anglés, l'última peça per a resoldre i tancar el cas Alcàsser, abans que prescriga l'any 2029. L'únic condemnat pel crim, Miquel Ricart, va eixir de la presó el 2013 després d'haver complit 21 anys de condemna.

També et pot interessar

stats