Pares de xiquets amb diversitat funcional denuncien que els serveis d’atenció precoç són insuficients

Un grup de pares i mares de xiquets amb diversitat funcional que acudeixen als serveis d’atenció precoç de la Generalitat denuncien que només reben una única sessió de 45 minuts a la setmana, que resulta insuficient per a donar-los les teràpies que necessiten. Ara han llançat una iniciativa en change.org i ja tenen vora 70.000 firmes per a demanar a la sanitat pública un servei que s’ajuste a les necessitats reals dels seus fills per a poder desenvolupar-se plenament, ja que l’absència d’aquesta atenció podria tindre conseqüències futures.

Inés és una xiqueta especial, té dos anys i mig i és l'únic cas a Espanya d’una malaltia minoritària d’origen genètic, la síndrome Börjesson-Forssman-Lehman que li entrebanca el creixement. Sa mare, Marilys Olmos, explica que la filla té retardament psicomotriu important, retardament en la parla i un retardament maduratiu generalitzat. Fins als sis anys, pot acudir a teràpia als centres d’atenció precoç de la Generalitat, 45 minuts una volta per setmana que es queden molt curts per a les seues necessitats. El seu retardament en la parla arriba fins al punt que “només diu la lletra a” i és per això que el treball amb un logopeda és crucial, ja que en aquesta edat “és l’explosió de tot”.

La teràpia que ofereix la Generalitat són de pràctiques centrades en la família on els donen indicacions perquè treballen amb la menuda a casa. En el cas dels pares d'Inés, el temps es comparteix amb l'atenció a les seues tres germanes. “Sobre la família recau un pes impressionant, és la llosa de dir, soc el pare, soc el terapeuta soc l’infermer…”, conta Marilys a À Punt Notícies.

Marilys posa veu a moltes famílies amb fills que tenen necessitats especials, que han llançat la petició en la qual reclamen a la Conselleria de Sanitat una atenció adequada i que es done el temps necessari per al desenvolupament de les capacitats dels menors: “Necessiten un tractament i una teràpia, l’únic que demanem és el que aquests xiquets mereixen: l’acompanyament necessari”.