La paritat en l'esport no arriba als llocs directius

Ja estan en marxa els Jocs Olímpics de París 2024. Una cita que arriba amb xifres molt destacades per a l’esport olímpic espanyol i, en concret, per a l'esport femení.

D’una banda, estos jocs acolliran la segona representació espanyola més nombrosa de la història (amb 382 esportistes), només per darrere de Barcelona’92, que va ser la cita amb més participants del combinat nacional (430) precisament per la condició d’amfitrions.

Però, a més —i ací està la fita—, es tracta de la primera cita olímpica "paritària", és a dir, amb la mateixa participació tant de dones com d'homes. I, en el cas de la delegació espanyola, és la primera vegada en la història que compta amb més esportistes dones que homes.

La diferència, dos esportistes —192 dones davant de 190 homes—; pot no paréixer nombrosa, però té una gran importància simbòlica, ja que reflecteix l’important i imparable ascens de l’esport femení a Espanya, especialment, en els últims anys.

Només cal parar atenció als anteriors Jocs Olímpics, a Tòquio. En la cita nipona participaren 183 homes i 131 dones.

Hui, tres anys més tard, l’escenari és totalment diferent, conseqüència d’una nova realitat: els èxits aconseguits per les nostres esportistes en les diverses disciplines, una tendència que va més enllà dels èxits de la Selecció Femenina de Futbol.

Per exemple, en els tres últims Jocs Olímpics, quasi la meitat dels metalls foren per a elles.

Més dones esportistes, però menys gestores

Tot i això, la representació de dones en llocs de gestió esportiva és encara molt minoritària. Així ho explica Ana Maria Gómez, directora del Servei d’Esport i codirectora de la càtedra Dona i Esport de la Universitat de València: “Actualment, ha augmentat molt la presència de les dones en la pràctica esportiva; tot i això, encara existeix una molt baixa representació femenina en els llocs de lideratge de les organitzacions esportives”.

Res de nou sota el sol. La mateixa situació en la gestió esportiva es dona en altres àmbits, com l’empresarial o l’universitari.

A Espanya, les dones en els Consells d’Administració de les grans corporacions són minoria i hi ha 23 rectores enfront de 91 rectors, tot i que hi ha més dones universitàries que homes.

Només el 3% de les presidències de federacions les ocupen dones

Les dades són clares: només un 23% dels gestors esportius són dones. Si anem als càrrecs més alts, la xifra és encara més baixa: “Només hi ha un 3% de presidentes de federacions esportives nacionals. I sols un 35% de dones estan en les juntes directives”, apunta Gómez, que refereix dades d’un informe de l’Associació de l’Esport Espanyol realitzat el 2022.

La Comunitat Valenciana, però, està un poc per damunt de la mitjana nacional amb un 47% de dones en les juntes directives.

Esta baixa representació femenina en l’àmbit de la gestió esportiva —tot i el nombre creixent de dones esportistes d’elit—, es deu a una “bretxa de gènere, unes barreres en l’accés que encara no s’han superat”, afirma Gómez.

Entre les principals causes d'esta bretxa, l'experta apunta a un problema de conciliació entre la vida familiar i la vida laboral, la diferència salarial entre homes i dones i una menor valoració per part dels homes sobre el desenvolupament professional de les companyes. 

Coneixent estes causes, aconseguirem donar-li una major visibilitat i això farà que les dones estiguem més empoderades i que futures generacions vullguen dedicar-se a la gestió esportiva

La importància dels referents i les polítiques d'igualtat

Per tal de reduir la bretxa de gènere i tancar el sostre de vidre en l'àmbit de la gestió esportiva, és important comptar amb referents. Un clar exemple és Elisa Aguilar, l'actual presidenta de la Federació Espanyola de Bàsquet. Figures com les d'Aguilar també contribueixen a "canviar l'estereotip que hi ha en la societat del fet que, normalment, l'home es dedica a la gestió esportiva", apunta Gómez.

Per a la directora del Servei d'Esport a la UV també és essencial que, a escala nacional, autonòmica i local "s’establisquen polítiques per a millorar la situació laboral d’estes dones gestores, que hi haja més dones que s’hi vullguen dedicar i que es redueixen les barreres". 

Chus López i Mónica Carrió, dos exponents de l'esport femení a la Comunitat Valenciana

López és vicepresidenta de la Federació de Frontenis i Pilota a la Comunitat Valenciana i coincideix en la importància d'eixos referents femenins en l'esport, especialment, en un esdeveniment de l'envergadura d'uns Jocs Olímpics; potser, la cita esportiva més important. Un clar referent per a ella és Marisol Casado, esportista que va participar en el primer triatló d'Espanya: va entrar primerament en la Federació Nacional; després, en la Federació Internacional, i hui dia està en el Comité Olímpic Internacional.

Per la seua banda, Mónica Carrió va ser la primera espanyola olímpica en la modalitat d'halterofília, una disciplina majoritàriament masculina, i la primera vicepresidenta de la Federació. Recorda els seus inicis en este esport "per casualitat", veient entrenar el germà al club d'halterofília del seu poble, Alzira.

Però, de nou, els estereotips: quan va dir son pare i sa mare que ella també volia practicar halterofília, ells s'hi negaren perquè, aleshores, no hi havia cap referent femení.

"Era un esport de força i la gent pensava que, si una dona treballava amb pesos, el seu cos acabaria transformant-se en el d'un home", explica. Gràcies a la confiança i perseverança del seu entrenador, van aconseguir convéncer-los.

Chus López coincideix que "les dones necessitem un espai propi, uns recursos econòmics propis per a practicar l'esport que vullguem, sense els llasts que ens han volgut ficar com a dones".

Per això, cal que les esportistes passen a un segon nivell: "que, a més de ser esportistes, siguen presidentes de federació, de comité, de clubs, etc. Que entrenem dones, però també homes en els esports més masculinitzats, com el motor o el futbol, i que puguem arribar a qualsevol lloc".

Tot i que encara queda treball per davant, la vicepresidenta de la Federació de Frontenis i Pilota també reconeix que s'hi ha avançat prou: "Sí, han canviat moltíssimes coses; estem en uns jocs paritaris, això no ens ho lleva ningú".