El PATIVEL posa punt final al descontrol urbanístic del litoral valencià

El PATIVEL (Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana) pretén connectar el territori pel litoral de manera que puguem traslladar-nos de Vinaròs al Pilar de la Foradada sense haver d'usar un vehicle motoritzat. Per a aconseguir-ho s'aprofiten les superfícies ja protegides amb la figura de Parc Natural (Serra d'Irta, Prat de Cabanes-Torreblanca, Desert de les Palmes, Albufera, Marjal Pego-Oliva, Montgó, Penyal d'Ifac, Serra Gelada, Salines de Santa Pola i la Mata-Torrevella) i els vint-i-tres Llocs d'Importància Comunitària (LIC) que conserven hàbitats de flora i fauna rellevants en el conjunt europeu. Aquests terrenys coincideixen amb la planificació urbanística municipal com a sòls agrícoles d'alta capacitat productiva. 

Nivells de protecció

En termes generals, dins del catàleg de platges inclòs en el Pla d'Acció Territorial, la primera línia de costa es divideix en tres franges de sòl amb diferents nivells de protecció. La màxima correspon a la superfície dels primers 500 metres des de la mar, allí està prohibit construir. La segona se suma a la primera, fins a 1.000 metres, per a garantir-ne la conservació i només es permeten infraestructures sostenibles. La tercera, fins a dos quilòmetres, serà competència dels municipis, sense entrar en conflicte amb les funcions i els objectius de les dues primeres. A més, el pla incorpora corredors ecològics, per a perllongar la primera línia de la mar amb les zones d'interior, i corredors funcionals, una continuació dels ecològics amb menors nivells d'exigència quant a protecció. 

Nivells de protecció contemplats al PATIVEL / Jesús Aliaga

Valoració

Des del punt de vista mediambiental, la valoració és positiva. Sergi Morell, ambientòleg i expert en ordenació territorial, manifesta la necessitat d'una legislació supramunicipal homogeneïtzadora dels plans d'ordenació de cada poble, "durant molt de temps, hi ha hagut municipis que han fet els ulls grossos a la urbanització en sòl no urbanitzable a canvi de pagar una multa, en altres, obrar en primera línia de platja estava prohibit. Cadascú ha fet el que ha volgut, segons els seus interessos. Clar, ara el PATIVEL es veu com una mesura que frenarà el creixement econòmic del municipi, però és necessari frenar l'expansió urbanística desmesurada, que en els darrers anys s'ha produït, en algunes zones de forma horitzontal, que afecta grans extensions de superfície".

Un exemple d'oposició al PATIVEL el trobem a Oliva entre d'altres qüestions per l'accentuat minifundisme en la zona protegida. Vicent Jordà, veí d'aquesta localitat de la Safor, explica que "el problema a Oliva és que eixe sòl en el Pla Urbanístic de 1982 està marcat com a urbanitzable i la gent s'ha creat unes expectatives de futur negoci, o de simplement fer-se ací la caseta, una segona residència, i ara el Pativel els les tomba".

Vicent Barreres, arquitecte i constructor, afig que el missatge de protecció de la costa davant la massificació urbanística dels darrers anys ha calat en la societat i no hi ha discussió, però que el Pla d'Acció Territorial aprovat és injust "la càrrega del PATIVEL la paguen els propietaris que per sort, o en aquest cas per desgràcia, tenen parcel·les en els primers mil metres de costa. S'hauria d'haver-hi buscat un sistema de compensació econòmica, igual que es fa quan es construeix una carretera. El PATIVEL té una trampa, la propietat no es perd, però sí allò que pots fer en ella, amb l'excusa de beneficiar la comunitat.

S'han pagat milionades d'euros per les parcel·les de primera línia de la mar a tota la Comunitat. L'ambientòleg, Sergi Morell, assegura que "els propietaris han tensat massa la corda en l'etapa de màxima especulació, aguantaven per a obtindre més diners, ara, en certa manera, l'avarícia ha trencat el sac, i ara no es compleixen les expectatives".

Complir la legislació

El PATIVEL atén una recomanació de la Unió Europea sobre la gestió integrada del litoral a Europa, que posa l'atenció en els trams lliures d'edificació. A més, està pensat per a complir el Protocol per a la Gestió Integrada de les Zones Costaneres del Mediterrani, ratificat per l'Estat espanyol l'any 2010, i la Llei de Costes.

El Pla d'Acció Territorial marca la ruta a seguir, ara cal posar en marxa projectes concrets per a aplicar-la. Al nord es construirà un carril bici al costat del riu Sénia, a la platja de l'Ahuir, a Gandia s'hi està fent un projecte d'integració paisatgística per a fer gaudir de la mar i, al sud es treballa per integrar d'alguna manera totes les zones protegides.

En resum, el PATIVEL és una figura jurídica que pretén preservar el litoral, frenar-ne la destrucció, evitar la fragmentació del territori, adaptar-se al canvi climàtic i oferir alternatives sostenibles i culturals al turisme de sol i platja.