El patrimoni que era i que ha de continuar sent: els pobles abandonats a la Comunitat Valenciana
Pobles encara coneguts com Guadasséquies, Loriguilla o Tous i uns altres que van desaparéixer com a població i només queden vestigis del que van ser
Et sonen Xivert, Los Mores o Las Olmedillas? Són alguns dels pobles que, per circumstàncies humanes o naturals, foren abandonats i ara són complets desconeguts. Encara que no són referència com a destinació turística a la Comunitat Valenciana, presenten un encant i tot un patrimoni que conta la història del que vam ser anys enrere.
Recuperar la història d'aquests pobles i ubicar-los al mapa ha estat l'objectiu de Pobles valencians abandonats, un llibre en què el seu autor, Agustí Hernández, ha fet tot un treball de recerca gràcies al micromecenatge. En aquest llibre es fa un recull d'informació de trenta dels pobles abandonats de la Comunitat Valenciana. Són els següents:
Entre els motius pels quals foren abandonats hem trobat quatre coincidències: l'expulsió dels moriscos, la Guerra Civil, la inundació o la construcció d'embassament i, sobretot, l'èxode rural.
Per tant, si t'agrada el turisme rural aquestes destinacions són ideals, ja que ofereixen la possibilitat de viure una experiència rural plena d'història i paisatges bonics amb moltes rutes de senderisme.
El bar Júcar recrea el que va ser Tous abans de la pantanada
Ara que hem vist quins són els pobles despoblats de la Comunitat Valenciana ens centrarem en alguns d’ells. La construcció de l’embassament de Tous i la posterior pantanada del 1982 són successos molt coneguts, però coneixem les històries que hi ha darrere d’aquests pobles que van haver de canviar el seu enclavament?
El bar Júcar estava al poble vell de Tous, hui amb una certa nostàlgia hi ha una casa al nou poble que reprodueix el bar antic. Les taules, les cadires, el moble de les begudes, les parets, tot està com si encara estiguérem el Tous vell. L’amo actual va contar en Bona vesprada que el bar antic era dels seus pares i es trobava a la plaça principal de Tous i deia que recordava amb melancolia d’on venia a través de les fotografies que té penjades a les parets i que va voler fer aquest museu com un homenatge a les seues arrels.
