La PAU manté el nombre d'exàmens i es triarà entre Història d'Espanya o de la Filosofia

L'esborrany de l'orde ministerial de la prova d'accés a la universitat (PAU) per al curs 2023-2024 mantindrà el mateix nombre de matèries a examen que en cursos anteriors i, en aplicació de l'última llei educativa (Lomloe), caldrà triar si examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia.

La futura orde amb les característiques, el disseny i el contingut d'aquesta avaluació, serà presentada aquest dimecres pels ministeris d'Educació i Universitats a estudiants, famílies, directors d'institut, comunitats autònomes i universitats.

La prova de 2023-2024 serà similar a la que s'ha fet en els últims anys i només hi ha modificacions mínimes per a ajustar-la a l'ordenació i al currículum derivats de la Lomloe, la implantació de la qual s'ha completat aquest curs.

D'aquesta manera, es manté la mateixa duració (90 minuts per prova) i el mateix nombre de matèries d'examen que abans: l'obligatòria de la modalitat i tres comunes (quatre en el cas de les comunitats amb llengua cooficial).

S'examinaran de Llengua Castellana i Literatura II, Llengua Estrangera II, i la matèria específica obligatòria de la modalitat. En les comunitats autònomes amb més d'una llengua oficial, també ho faran d'aquesta matèria.

En compliment de la Lomloe, coneguda com a llei Celaá, l'alumnat haurà de triar si examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia, ja que amb el nou currículum són matèries troncals i en la prova s'ha volgut mantindre el mateix nombre d'assignatures d'examen.

Aquells que desitgen apujar la nota d'admissió podran també examinar-se d'almenys dues matèries més de modalitat de segon de Batxillerat, i podran triar una segona llengua estrangera diferent de la que haguera cursat com a matèria comuna.

En aquest curs, per primera vegada, es presentaran a la prova els estudiants que hagen cursat la nova modalitat de batxillerat general, introduïda per la llei d'educació aprovada en 2020.

La qualificació de la PAU suposa un 40% de la nota final i les de batxillerat un 60%.

Les comunitats han de fer els exàmens abans del 14 de juny, en el cas de la convocatòria ordinària, i abans del 12 de juliol o del 13 de setembre en el cas de l'extraordinària.

L'avaluació tindrà, preferentment, una duració d'un màxim de quatre dies, i en les comunitats amb llengua cooficial, un màxim de cinc.

El document serà sotmés a exposició pública des d'aquest dimecres, moment en el qual els col·lectius interessats podran fer-hi arribar les seues aportacions.

Proves i tipologia de preguntes:

1. Preferentment, les proves es contextualitzaran en entorns pròxims a la vida de l'alumnat: situacions personals, familiars, escolars i socials, a més d'entorns científics i humanístics.

2. Cadascuna de les proves contindrà preguntes obertes i semiobertes que requeriran capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa. Es podran utilitzar també preguntes d'opció múltiple.

3. Les categories de preguntes són:

a) D'opció múltiple: preguntes amb una sola resposta correcta inequívoca i que no exigeixen construcció per part de l'alumnat, ja que aquest es limitarà a triar-ne una d'entre les opcions proposades.

b) Semiobertes: preguntes amb resposta correcta inequívoca i que exigeixen una breu construcció per part de l'estudiant.

c) Obertes: preguntes que exigeixen construcció de l'alumnat i que no tenen una sola resposta correcta inequívoca (produccions escrites i les composicions plàstiques).

Malestar al Consell

El secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, ha criticat aquest mateix dimecres en un comunicat que el Ministeri d’Educació i Formació Professional “menyspree les comunitats autònomes amb les proves de l’EBAU de 2024”, al mateix temps que ha demanat “respecte per a l’alumnat que ha de fer les proves”.

McEvoy ha participat en la reunió telemàtica convocada pel Ministeri amb representants de les CCAA. “Com ja va succeir el mes d’agost, hem assistit a una reunió absolutament informal, en la qual no hi havia orde del dia ni cap mena de documentació, una situació que no s’ajusta a la importància que requerix abordar una qüestió tan sensible com l’EBAU i amb la qual s’ha de traslladar tranquil·litat a l’alumnat”, ha lamentat. 

El secretari autonòmic ha assenyalat que l’esborrany de l’orde ha arribat als participants “una vegada que la reunió havia conclòs, i ha deixat les comunitats autònomes indefenses”. L’esborrany del Ministeri està sotmés des de hui a exposició pública i s’obri un període d’al·legacions. “Des de la Conselleria d’Educació, a través de la Direcció General d’Ordenació, s’està fent un estudi d’aquesta norma per a presentar al·legacions, si així ho estimem, en defensa dels interessos dels docents i sobretot dels alumnes de la Comunitat Valenciana, que a final de curs hauran d’afrontar aquesta prova”, ha manifestat.