La percepció de l'assetjament escolar entre l'alumnat, en el nivell més baix des de 2015

La percepció de l'alumnat de primària i secundària sobre l'assetjament escolar se situa en els nivells més baixos dels últims anys: un 11,8% assegura que algun company o companya de classe pateix la situació, enfront del 24,4% del curs anterior. El percentatge és el més baix des de 2015, quan va començar a elaborar-se l'estudi de la Fundació Mútua Madrilenya i la Fundació ANAR. Llavors, un de cada dos escolars pensava que hi havia un cas en la classe (50,1%), una xifra que ha anat baixant progressivament.

En l'informe, el cinqué que s'elabora, participen 9.616 alumnes d'entre 11 i 14 anys i 356 docents de 209 centres de Madrid, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Balears. 

Hi ha denominadors comuns entre tots els informes, començant per la forma de fer mal a les víctimes. Insults, malnoms i burles continuen sent l'agressió més comuna, segons el que comenta el 88,1% dels preguntats. No obstant això, crida l'atenció el descens de 20 punts percentuals sobre el curs anterior respecte de la difusió de rumors i de les agressions físiques (19,4% menys).

Si bé baixa l'atac físic, el psicològic pren protagonisme com a via d'atac a les víctimes. Benjamí Ballesteros, director tècnic de la Fundació ANAR, adverteix que no han de minimitzar-se els danys que aquest tipus d'assetjament pot produir: baixa autoestima, ansietat, agressivitat, autolesions i fins i tot idees de suïcidi.

No han canviat massa les motivacions que activen els atacs. Entre les més freqüents, l'aspecte físic (64,6%); les coses que fa o diu (56%); la cultura, raça o religió (27,1%); la percepció de mala olor o brutícia (25,1%); la condició de persona agressiva de l'atacant, (22,5%); si la víctima té problemes de llenguatge (21,5%); les notes (21,1%) i l'orientació sexual (19,4%). 

L'assetjament escolar se sol dur a terme majoritàriament en grup (68,1%); mentre el 30,4% afirma que prové d'una sola persona. Quasi un de cada quatre estudiants (23,3%) reconeix haver participat sense adonar-se en aquest tipus d'atacs, un percentatge lleugerament inferior (1,1% menys) que el curs anterior. En canvi, el 72,7% assegura no haver-hi participat.

Més d'una quarta part de l'alumnat (27,6%) pensa que la persona que ha patit maltractament ha experimentat aquesta situació durant més d'un any. La majoria (93,4%) “no” li continuaria fent mal a la víctima, si s'adona que està patint, més en primària (91,3%) que en secundària (87,1% ). 

Menys ciberbullying, més implicació del professorat

La percepció sobre el ciberbullying també ha baixat en l'últim curs, situant-se en un 7,4% (0,8 punts percentuals menys que l'any últim). Els mitjans més emprats són WhatsApp (70,2%), Instagram (49,6%) i TikTok (38,5%). Respecte dels assetjadors, el 91% de l'alumnat esmenta que són companys del centre; més de la meitat (53,6%) de la mateixa classe, mentre un 37,2% pertanyen a altres classes o cursos. 

Els cinc anys d'estudi també reflecteixen la conscienciació progressiva de la comunitat docent. Un canvi de percepció que ve de la mà d'una participació més activa del professorat. Segons l'estudi, el personal docent té cada vegada més constància del problema: un 54% té coneixement d'algun cas (un 8% més que l'any anterior). Nou de cada deu professors pensen que l'assetjament escolar va cessar una vegada que se'n va tindre coneixement i s'hi va intervindre. Tanmateix, hi ha un lleuger increment en les situacions que, segons els professors, persisteixen en el temps, un 9,6% (2,9 punts més). Per al professorat, aspectes decisius perquè es produïsca l'assetjament són la pressió del grup, l'ús indegut de la tecnologia i les xarxes socials, la normalització de la violència i la falta de respecte a les diferències.