La "perfecció" de les fotos a les xarxes socials genera efectes psicològics en la joventut
Instagram ha reconegut, en un estudi intern, que l'ús de la seua aplicació empitjora els problemes d’imatge corporal d’una de cada tres adolescents
Influenciadors amb milers de seguidors pugen cada dia a les xarxes imatges amb pells i cossos tan 'perfectes' que resulten antinaturals. “Es creen uns estereotips que no són reals i que perjudiquen molt negativament els joves”, afirma Adriana Larrazábal, estudiant valenciana.
I tant és així, que fins i tot un estudi intern ha reconegut que Instagram empitjora els problemes d'imatge corporal d'una de cada tres adolescents. “Consumir aquest tipus de ficcions pot tindre una relació directa en l’autoestima de la gent que és més vulnerable a aquest tipus d’exigències, fins i tot arribat al punt de generar patiment psicològic greu”, explica el sociòleg Joan Palomares.
Al mateix temps, cada volta hi ha més activistes de la imperfecció que es dediquen a desmuntar les trampes que es troben darrere dels cossos irreals que mostren les xarxes. “Crec que és interessant que l'estat comence a pensar de quina manera intervé en les xarxes socials, que pose unes normes de joc", afegeix Palomares.
És el que ha demanat al Congrés el partit d'Íñigo Errejón: una llei que obligue Instagram a identificar si les imatges publicades tenen algun tipus de retoc. En països com ara Noruega els instagramers o les marques han d'indicar si les imatges que utilitzen amb fins comercials estan retocades.