El personal amb contracte Covid de l'Hospital de Vinaròs arreplega firmes per a reclamar la continuïtat

El personal de l'Hospital Comarcal de Vinaròs (Baix Maestrat) ha iniciat una recollida de firmes entre els pacients per a reclamar la continuïtat de la plantilla de reforç per la covid-19, quan s'encara la recta final dels contractes, que expiren el 31 de desembre.

La Conselleria de Sanitat Universal manté en actiu 6.050 dels més de 9.309 professionals que va incorporar d'urgència per a processar l'augment de la pressió assistencial durant la pandèmia, i encara no s'ha pronunciat oficialment sobre el seu futur.

La possibilitat que no es renoven els contractes, comú al conjunt del sistema sanitari valencià, es viu amb especial preocupació a l'hospital de Vinaròs, un centre menut amb carències estructurals en què el personal de reforç havia insuflat un poc d'oxigen. L'hospital atén una població assistencial de 90.000 persones dels Ports i el Maestrat que es triplica a l'estiu.

"Tenim contracte Covid però l'han fet servir com un pegat, perquè l'hospital ja tenia un problema de personal abans de la pandèmia" -explica Eva Martínez- "ens han contractat amb eixe pretext però hem acabant suplint el forat d'altres àrees assistencials". De fet, assegura que en aquest període s'ha dedicat més a la seua especialitat, endocrinologia, i a cobrir guàrdies que a atendre problemes específics de la crisi sanitària.

"Pot ser una catàstrofe... si amb la plantilla actual veiem ara pacients que arrosseguen dos o tres anys d'espera, imagineu-vos si no està el personal de reforç", alerta la cardiòloga Marta Quirós, que fa de portaveu dels professionals en risc. En aquesta situació hi ha quinze efectius de medicina, quaranta-un d'infermeria, vint-i-quatre auxiliars d'infermeria, nou tècnics de laboratori i dos fisioterapeutes.

"La qualitat assistencial es veuria minvada. Es pot perdre un quart de la plantilla i la meitat d'infermeria", ha advertit Quirós durant l'anunci de la recollida de firmes per a aconseguir el suport de la ciutadania, que ha fet acompanyada de la internista Natalia Chacón. Totes dos han recordat que l'hospital, en l'extrem nord de la Comunitat Valenciana, és un centre amb places de difícil cobertura en què "no és fàcil recuperar les persones, perquè no hi ha gent que espera a vindre a treballar" i on tampoc es beneficien de l'ajuda de metges residents.

La qualitat assistencial es veuria minvada. Es pot perdre un quart de la plantilla i la meitat d'infermeria

La decisió de Sanitat Universal de no renovar una tercera part dels contractes al maig, després d'un significatiu alleujament dels contagis, ja ha tingut conseqüències a Vinaròs. Segons Quirós, durant "un pic de covid-19" posterior es va donar la situació de tindre una infermera a soles en una planta per a atendre una vintena de pacients. "Eixa càrrega de treball pot comportar errades", adverteix la metgessa, a qui preocupa la pressió assistencial que l'hospital haurà de suportar si perd els contractes Covid.

La incògnita persegueix els sis mil d'aquests professionals que prorrogaren la faena i ara veuen acostar-se la data de finalització sense informació clara sobre el seu destí, més enllà de la promesa del president de la Generalitat, Ximo Puig, que el Consell tractaria de convertir en estructurals aquestes places temporals. À Punt ha consultat la conselleria de Sanitat Universal i està a l'espera de poder traslladar-ne la posició en aquesta peça informativa.

Atenció primària, salut mental i danys cerebrals, candidates al reforç

Les organitzacions sindicals consultades per À Punt comparteixen la incertesa sobre la decisió de Sanitat, com també la reivindicació sobre la continuïtat dels contractes, a fi de reforçar el personal del sistema valencià de salut. Estimen el dèficit en uns 30.000 professionals des de 2012 quan es frenà en sec la contractació i començaren a amortitzar-se milers de places, ja que no es renovaven les jubilacions.

"No sabem encara res sobre el personal de reforç de la Covid-19. És una de les preguntes estrela però no hi ha hagut cap notificació al respecte", explica el portaveu de CCOO-PV Manel Canela, que assegura que la qüestió encara no ha eixit en la Mesa Sectorial de Sanitat. No obstant això, en té constància de "negociacions de Sanitat amb Hisenda per a renovar moltes places" i de contactes de la conselleria amb les gerències dels hospitals per a saber les places que es necessiten en cada departament. "Conselleria ens ha dit que està estudiant reforçaments per a salut mental, l'atenció a danys cerebrals i l'atenció primària, però no sabem ni com ni quantes places ni en quins llocs", explica el representant sindical.

El Sindicat Mèdic CESM aposta per a mantindre la inversió que Sanitat va desplegar per a les contractacions de la covid, vora 140 milions, encara que s'haja d'ajustar a les necessitats actuals, "Ara ja no calen tants rastrejadors i pensem que tots eixos recursos s'han de pensar i redistribuir en les categories més deficitàries, com l'atenció primària", explica Víctor Pedrera.

Per a l'UGT la continuïtat del personal està fora de dubte. Aposten per renovar-lo i per reconvertir en places estructurals tots els llocs de reforçament que s'han activat, en atenció primària, centres d'especialitats i salut pública. Fonts del sindicat confien que la situació es resolga, a tot estirar, en una sectorial al començament de desembre.