Què saps de les persones no binàries?

Aquest dijous se celebra el Dia Internacional de les Persones No Binàries, individus que no són ni homes ni dones sense importar els seus genitals. La data escollida fa ara deu anys, el 14 de juliol, és el punt intermedi entre el 8 de març, Dia de la Dona i el 19 de novembre, Dia de l’Home. Albie, artista visual de València i persona no binària, explica alguns dubtes freqüents sobre aquesta identitat de gènere.

Què és una persona no binària? 

Situar-se fora del binarisme de gènere home/dona pot significar coses molt diferents per a cada persona. Per a mi, és anar contra els rols de gènere i de les imposicions socials sobre com has de navegar el món d’acord amb els teus genitals. M’agrada la definició que fa Samantha Hudson, artista no binària: “És una declaració d'intencions i un posicionament contra el sistema sexe-gènere”.

Hi ha una expectativa de com ha de ser la nostra expressió de gènere. S’espera androginia, però això no és real.

Pel que fa al llenguatge, com ens hem de referir a les persones no binàries?

Doncs sempre hem de respectar allò que ens demanen. Si volen que gastem formes neutres, masculines, femenines o els té igual.

En el meu cas, tot i que preferisc el neutre elli, utilitze també ell i ella. També hi ha gent que fa servir formes neutres exclusivament o una combinació. Cal preguntar i no assumir el gènere de ningú per la seua aparença o nom. 

El valencià i altres llengües romàniques, a diferència de l'anglés, tenen una càrrega de gènere alta i sé que costa afegir ara una tercera forma. En castellà veiem com cada vegada és més freqüent sentir todes, fins i tot per part de figures importants com la ministra d’Igualtat, Irene Montero. Crec que ací, a poc a poc, passarà el mateix. També és veritat que hi ha moltes fórmules per a no marcar el gènere en l’administració, per exemple, totis som persones.

Quina consideres que és la idea més equivocada sobre la teua identitat de gènere?

Que és una moda. Hem existit sempre, no és una cosa nova que s'acabe d'inventar. Afortunadament, cada vegada tenim més visibilitat i també s'està posant el focus en moltes cultures on els gèneres més enllà del binarisme eren celebrats abans de la colonització i continuen sent-ho. Molta gent desconeix, per exemple, l’existència de persones dos esperits, un concepte que prové de tribus en els actuals Estats Units i el Canadà, una identitat de gènere no binària que continua viva tot i els esforços per esborrar-la.

Existeix cap imatge estereotipada de les persones no binàries?

Hi ha una expectativa de com ha de ser la nostra expressió de gènere. S’espera androgínia, però això no és real. Igual que no totes les persones que porten pantalons són homes, ni totes les persones amb els cabells llargs són dones, les persones no binàries no tenim una estètica concreta. Encara que opine que l'estètica i l'expressió de gènere són eines poderoses per a navegar la societat binària, no hauríem d'assumir el gènere de ningú basant-nos en la roba, el monyo o el maquillatge.

Quina és la relació entre la intersexualitat i la identitat no binària?

Són dues coses molt diferents. Una persona pot ser intersexual i no binària, però no sempre passa. Mentre que la intersexualitat té a veure amb els cromosomes i els genitals, el no binarisme és una identitat de gènere. Totes les persones no binàries som part del col·lectiu LGTBIQ+, però no totes les persones intersexuals es consideren part d’aquest grup, per exemple. Tampoc no vull parlar per aquestes persones, perquè no és la meua realitat, però cal aclarir que no són sinònims.

Teniu una bandera específica, quin significat tenen els colors?

Com la bandera de l’arc iris i la trans, la no binària també té una explicació. El groc representa el gènere fora del binarisme; el blanc tots els gèneres o més d’un; el morat el gènere entre o com a combinació de la feminitat i la masculinitat i el negre l’absència de gènere.

Quina és la situació legal de les persones no binàries a l’estat espanyol? 

Ara mateixa no existim i la llei trans estatal, que encara ha de passar per les Corts Generals no ens inclou. Altres països del món ja han adoptat mesures per a incloure’ns, però per a l'administració espanyola encara som invisibles. Això comporta situacions incòmodes de cara a les institucions perquè no saben com tractar-te o directament et malgeneritzen constantment. A mi m'han arribat a dir que no em podien entregar un paquet perquè no era jo la persona del DNI, que ara tenia els cabells llargs. Al no tindre el suport d'un document oficial, tot sembla una gran mentida i no se'ns pren seriosament més enllà dels nostres espais segurs.

Parles d’espais segurs, quina mena de violència s’exerceix sobre les persones no binàries?

Especialment simbòlica, es nega la nostra existència, es ridiculitza, fins i tot per part del col·lectiu LGTBIQ+. També hi ha molta violència verbal, pel carrer, perquè hi ha gent que no pot assimilar que una persona no estiga dins del binarisme home/dona. Per desgràcia, la violència física també és una amenaça ben real, com per a tantes altres persones dissidents. Els discursos d’odi estan fent que cada vegada siguen més freqüents, per això, ser visibles és posar per davant de la por la nostra felicitat. Nosaltres no demanem tolerància, exigim respecte. No fem mal a ningú, només volem viure una vida digna. Els drets de les persones no binàries són drets humans i s’han de protegir.