Persones amb lesió medul·lar tornen a caminar amb un exoesquelet de la UHM d’Elx
A diferència d’altres estructures, aquesta activa una màquina a partir del cervell del mateix pacient, tant per a iniciar la marxa com per a la detenció
Tornar a caminar amb una ordre del cervell és possible per a les persones amb lesió medul·lar gràcies a Walk, un nou sistema que activa un exoesquelet robòtic i permet iniciar la marxa del cos mitjançant d’uns elèctrodes. Un dels que ha pogut provar-lo és José Manuel Núñez Fernández, que participa en el projecte, i víctima d’una lesió derivada de la complicació d'una operació d'esquena. Núñez va arribar fa dos mesos a l'Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, on des de l’any 2019 es desenvolupa aquest invent de manera conjunta entre l'equip de l’hospital i investigadors de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), la Politècnica de Cartagena, la de Houston i l'Hospital Central d'Astúries.
Davant els mitjans que aquest dijous han acudit a la presentació de l’exoesquelet, Núñez ha fet demostracions de com utilitza aquesta tecnologia per tornar a caminar. "És com màgia, pensar que he sigut capaç de moure-la i parar-la jo", ha exclamat. "Quan caminem de manera natural, els senyals cerebrals viatgen al sistema locomotor i això permet que les persones caminen. En el cas de les que pateixen una lesió medul·lar, els senyals es tallen i no viatgen al sistema locomotor. Amb aquest procés fem un 'bypass' per a descodificar l’activitat, detectar-la i enviar-la a l'exoesquelet" ha explicat José María Azorín, catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d'Elx i director de Walk.
El director mèdic de l'hospital de paraplègics, Juan Antonio Pastor, també ha destacat que, a diferència d’altres exoesquelets, aquest activa una màquina a partir del cervell del mateix pacient tant per iniciar la marxa com per a la detenció.
El sistema mostrat costa uns 100.000 euros, proporcionats pel Ministeri de Ciència i Innovació. L'objectiu és que es puga utilitzar en la rehabilitació de pacients, tant en hospitals com en domicilis, encara que per a això caldria reduir el cost del dispositiu, millorar l'automatització i i reduir-ne les dimensions. "Com a mínim hauran de passar 10 anys" ha advertit Azorín.
