Les persones sense sostre, "invisibles" per a la societat

En el Dia de les Persones Sense Sostre els professionals que treballen amb aquestes persones posen l'atenció en la "situació d'invisibilitat" de les persones que viuen al carrer. Només a la ciutat de València són vora un miler, un 40% del qual malviu sense cap classe d'ingressos.

La majoria són homes, mentre que de mitjana a l'estat espanyol s'estima que el 16% són dones. A la ciutat de València el nombre puja al 21%. Com ha explicat a À Punt una d'aquestes persones, José Cano, "viure al carrer és el pitjor que et pots trobar". Ell sap el que és perquè va viure durant anys al carrer. Va arribar a València des de Madrid. Va vindre a la recerca de treball i va aconseguir treballar durant un any com a llanterner, la seua professió, però diu que no és fàcil trobar treball a la seua edat.

José fa un any que viu en un pis cedit per l'alberg Sant Joan de Déu, i a l'alberg va estar també dos anys. Gràcies a entitats com aquestes, persones com ell tenen una nova oportunitat per a reconduir la seua vida. A la ciutat de València, al cens realitzat fa un any constata que 831 persones viuen al carrer.

Ana López, portaveu de Plataforma Sense Llar de la Comunitat Valenciana, ha explicat que aquelles persones que viuen en una vivenda precària també estan catalogades com persones sense sostre.

Ana López també ha dit que la dona es mostra més "invisible" encara que l'home, pel fet de buscar llocs on estar més amagada, com, per exemple, habitatges insegurs.

A més, les entitats socials fan esforços perquè els recursos, que normalment es troben masculinitzats, puguen especificar-se també per a dones, com és el cas de les dutxes, els banys o els llits.