Directes
Ara en la televisió
MESTRES I APRENENTS
Ara en la ràdio
FÓRMULA TERRITORI (reemissió)

Pfizer o AstraZeneca, quina segona dosi trie?

Experts en vacunologia i dret expliquen les llums i les ombres de la possibilitat que tenen els menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca d’escollir la segona dosi

La vacunació a la carta no convenç els experts

Pfizer o AstraZeneca? És la pregunta que es fan molts valencians menors de 60 anys que van rebre una primera dosi d’AstraZeneca i que ara podran escollir si reben una segona dosi de la mateixa farmacèutica o si opten per la de Pfizer-BioNTech per a completar la immunització contra el coronavirus. 

Milers de valencians tenen davant d’ells el repte d’escollir, en la majoria de casos sense coneixements clínics, quina serà la millor vacuna per a ells. La polseguera mediàtica que ha alçat el preparat d’AstraZeneca, d’una banda, i els assajos clínics i el criteri dels experts, de l’altra, sumeixen molts menors de 60 anys, entre ells els professors o els integrants de les forces de seguretat, en un mar de dubtes. 

La vacunació a la carta que s’oferirà a comunitats com la Valenciana no convenç experts com Amós García, president de l'Associació Espanyola de Vacunologia: “Les vacunes no són iogurts, les vacunes són productes biològics que responen a una indicació clínica individual o col·lectiva quan s’ofereixen a la població”. 

Per això, Garcia es pregunta: “Com és possible fer recaure la responsabilitat de la decisió en una persona que no té coneixements sanitaris?”. Per a aclarir algunes de les qüestions que a hores d’ara es pregunten els afectats, À Punt ha consultat diversos experts. 

La combinació de dues vacunes és efectiva per a la immunització? 

L’administració de vacunes diferents per a protegir els pacients d’una mateixa malaltia, el que es coneix com una pauta heteròloga, és un procediment habitual en la medicina actual, com reconeix el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Amós García. 

“De vegades es tracta de vacunes que no tenen res a veure, per això països com Alemanya, França o Suècia van decidir, sense evidència científica, administrar una segona dosi de Pfizer a individus que ja havien rebut una primera d'AstraZeneca”, explica García. 

Per què altres països van decidir administrar la segona dosi d’AstraZeneca sense fer cap estudi? 

Amb l’estudi de l’Institut de Salut Carlos III, les autoritats sanitàries espanyoles buscaven “adoptar amb més rotunditat la decisió” d’administrar una segona dosi de Pfizer, en definitiva, “una evidència científica”, com apunta el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia. 

Amós García no considera desencertat aquest encàrrec, que creu que marcarà “un punt d’inflexió a Europa” quant a la combinació de les dues vacunes, la d’AstraZeneca i la de Pfizer. Per això, creu que les conclusions de l’estudi espanyol “marcaran un punt d’inflexió a Europa” i es presentaran a l’Agència Europea de Medicaments. 

Per què uns altres col·lectius, diferent als menors de 60, no podien escollir vacuna? 

Perquè l’administració de les dosis està condicionada per la situació sanitària i, especialment, per l’escassesa de vacunes, per tant, són les autoritats que gestionen l’estratègia espanyola d’immunització contra el coronavirus les que decideixen quina vacuna ha de rebre cada col·lectiu, en funció de la seua vulnerabilitat. 

En què consistirà el consentiment informat que hauran de signar els qui es vacunen amb AstraZeneca per segona vegada? 

“El consentiment informat és la manifestació de voluntat d’una persona per la qual declara que coneix els riscos després que l’hagen informat d'aquests”, explica Gabriel Doménech, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València.  

Està suficientment informada la ciutadania sobre els riscos? 

Per a Doménech, “ja s’està informant tot el món dels riscos d’una manera més o menys rigorosa”, per tant, aquest expert considera que el consentiment informat que signaran els qui opten per rebre una segona dosi d’AstraZeneca “és més una qüestió política que una altra cosa”. 

Podem exigir alguna responsabilitat si signem el consentiment i després tenim efectes secundaris rellevants? 

Hi ha jurisprudència que reconeix l’obligació de les administracions públiques d’indemnitzar els usuaris que patisquen efectes secundaris importants arran de les administracions recomanades per l'administració pública mateixa, com apunta el professor de Dret Administratiu.

També et pot interessar