Com planten cara al despoblament els municipis de menys de 300 habitants?

Als carrers de Sempere (Vall d'Albaida) no se senten xiquets des de fa anys. Només el subtil xiuxiueig dels “quinze o dèsset” veïns, “de setanta o huitanta anys”, trenquen la calma absoluta del municipi, el de menys població de la província de València. Als carrers de Teresa (Alt Palància), en pondre's el sol, a penes es veuen finestres amb llum i el silenci pren els carrers d’este poble d'uns 250 veïns censats. Allà, per fortuna, des de fa uns mesos l’escama dels menuts, de només sis menuts, recorda quan hi ha jornada lectiva.

La de Sempere o Teresa és l’estampa del despoblament. A la Comunitat Valenciana hi ha 97 municipis que no arriben als 300 habitants, segons les últimes dades de l’Institut Valencià d’Estadística (IVE). En tots ells, els ajuntaments, raquítics de personal i àvids d’ajudes efectives, redoblen esforços perquè la vida a estos pobles no s’acabe, però admeten que no és una tasca fàcil i costa véncer l’èxode rural. Des de la Generalitat, l’Agenda Valenciana Antidespoblament, l’Agenda Avant, tracta de posar fre, en col·laboració amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, a la pèrdua de població i centra les iniciatives on és més acusat.

A Sempere, el despoblament colpeja fort. És el municipi de la província de València amb menys veïnat censat. En canvi, contràriament al que passa en molts municipis assotats pel despoblament, en el cas de Sempere tenen bones comunicacions amb localitats veïnes i pròximes. Estan molt a prop, a sols quilòmetre i mig, d’un parell de pobles més grans, de vora 500 i 190 habitants, de la Vall d’Albaida. A penes tres quilòmetres de Sempere també tenen una localitat que supera el miler de residents. Tot i ser pobles menuts, la proximitat alleugereix a l'escàs veïnat de Sempere les dificultats que comporta viure en un poble amb els serveis limitats.

Al padró de Sempere hi ha 32 persones, però l'alcaldessa, Dolores Ortolá, assenyala que només “unes quinze o dèsset” viuen habitualment, la majoria d’entre “setanta o huitanta anys”, com matisa. “Fa anys que l’escola va tancar i tampoc hi han nascut xiquets”, recorda. Els “joves”, que en són dos o tres, estan fora del poble la major part de l’any, puntualitza.

La proximitat a altres municipis i els serveis mancomunats fan que Sempere tinga els serveis de treballador social o de metge setmanalment. Fins i tot un autobús diari fa parada al poble. “De serveis estem bé, perquè estem en una zona amb molts pobles a prop i podem trobar a pocs quilòmetres el que necessitem si no ho tenim ací”, reconeix Dolores Ortolà, al capdavant d'una corporació de tres regidors.

Si poguérem aconseguir que s’instal·lara algú de fora del poble a les cases que ha comprat l'Ajuntament per a rehabilitar-lesDolores Ortolá - Alcaldessa de Sempere

En l’altra cara de la moneda, i a diferència de les grans urbs valencianes on costa trobar una vivenda assequible, a Sempere el que sí que hi ha és una àmplia disponibilitat. En un moment en què la falta de vivenda ha espentat l’encariment en moltes ciutats valencianes, a Sempere la situació és ben diferent. N’hi ha de sobra a la venda. “N'hi ha moltes buides i en venda, però de vegades venen a vore-les i no les compren perquè s’han d’invertir molts diners per a reformar-les. En la majoria dels casos són vivendes molt grans, que fa anys que estan tancades i necessiten reformes profundes”, argumentava Dolores Ortolà, que afegia que esta circumstància és un fet més que evidencia la pèrdua de població progressiva de les últimes dècades.

Per això, el govern que presideix, conscient de la necessitat de frenar la pèrdua de veïnat, ha comprat dos cases del nucli urbà amb la intenció de rehabilitar-les i posar-les a disposició de famílies que vullguen instal·lar-se al poble. L'Ajuntament començarà a reformar la primera d'ací a poc i la segona, esperen trobar recursos econòmics prompte. “Si poguérem aconseguir que s’instal·lara algú de fora del poble...”, anhela Dolores, alhora que admet que les traves burocràtiques i la manca de personal administratiu lastra moltes vegades les bones intencions dels pobles tan menuts com el d’ella.

En el desolador panorama que deixa el despoblament, Teresa, a l’Alt Palància, entreobri l’escletxa d’esperança. Allà han aconseguit fa uns mesos “el vertader èxit” de la història recent: la reobertura de l’escola. Després de sis anys tancada, sis alumnes tornen a ocupar els pupitres. Dos famílies de fora s’han instal·lat al poble. Els pares, per mediació del consistori, han trobat treball al municipi i els fills fan recobrar la vida a les aules. “Ha sigut un orgull i un èxit”, admetia l’alcalde, Juan Ernesto Pérez, en una conversa en À Punt. Les escoles es converteixen en serveis essencials per a frenar el despoblament: són una garantia perquè les noves generacions arrelen als municipis.

De fet, en un nou intent per a parar la pèrdua de població, Educació tornarà a rebaixar el pròxim curs la ràtio per a crear unitats escolars en els municipis en risc de despoblament. Segons este nou límit, per a la primera unitat caldran sols tres alumnes —un menys que abans— i per a la segona, una desena, en lloc dels tretze d'abans.

Les ajudes no han de ser només de dinersJuan Ernesto Pérez - Alcalde de Teresa

Després de 21 anys a l’alcaldia, Juan Ernesto Pérez reconeix que les ajudes per a frenar el despoblament són insuficients i va més enllà. A parer seu, no sols haurien de ser econòmiques. “Les ajudes no han de ser només de diners”, remarca. De fet, recordava a À Punt que la reobertura de l’escola ha sigut possible gràcies a les negociacions informals que es van oficialitzar posteriorment. “Hem parlat molt, en els uns i els altres. Vam trobar unes famílies amb voluntat de viure al poble i els vam ajudar, parlant amb famílies de Teresa que tenien certes necessitats i amb les quals podien treballar, i quan vam posar en contacte totes les parts, vam iniciar els tràmits per a reobrir l’escola”, recorda.

En l’altra cara de la moneda, Juan Ernesto destaca la proximitat i la voluntat d’ajuda entre el veïnat davant de la falta de serveis que troben a faltar en una localitat amb sols 250 residents. “Ací tots ens coneixem i, quan fa falta alguna cosa, l’alcalde i els regidors no estem als despatxos: si fa falta, ens hi posem”, relata a À Punt.

Entre els 19 i els 807.764 residents

Els de Sempere i Teresa són dos dels casos que evidencien el despoblament d’algunes zones del nostre territori. Es troben entre la realitat de Castell de Cabres (Baix Maestrat), on hi ha empadronades dèneu persones que el converteixen en el de menys població de la Comunitat Valenciana, i la de València, la localitat més poblada, hi ha 807.764 residents de diferència, segons les dades de l’Institut Valencià d’Estadística.

Enmig, hi ha altres 540 municipis, ben diversos. Ara bé, el denominador comú dels més menuts és que la falta de serveis, d’aquells que requerim en la vida diària, com els educatius, els bancaris o els sanitaris o, fins i tot, de llocs de socialització, són un entrebanc a l’hora d’atraure població.

És en este aspecte on entra en joc l’Agència Valenciana Antidespoblament. Depenent de la Generalitat, tracta d’establir alguns d’estos serveis, per exemple, instal·lant caixers automàtics allà on les entitats bancàries han tancat les portes. Paral·lelament a esta iniciativa, que va ser pionera a Espanya i que contempla la instal·lació de 135 caixers en més de 120 pobles, l'Agència Valenciana Antidespoblament subvenciona l’habilitació de punts nets perquè les autocaravanes puguen fer parada i tindre serveis a estos pobles, com detalla el web de l’Agenda. És un intent per convertir el turisme en un recurs més que revitalitze estos xicotets nuclis rurals.

Una línia de subvencions per al manteniment de les zones muntanyoses, una altra per als senders homologats o unes ajudes per a iniciatives que busquen atraure població són altres de les iniciatives econòmiques que du a terme la Generalitat, a través de l’Agència Avant, segons recull el web d'esta entitat.

Inversió de més de 7,4 milions

Fonts de l’Agència Avant xifren en 7,4 milions la quantitat que rebran, en conjunt, 190 municipis valencians en risc de despoblació a través del Fons de Cooperació per a la lluita contra la Despoblació. Asseguren que són un 58% més que l’any passat.

La major part d’estos fons recauran en municipis de les comarques del nord. Els Ports, el Maestrat, l’Alcalatén, l’Alt Palància i l’Alt Millars, juntament amb els Serrans i part del Comtat, són les que més municipis en risc de despoblament concentren, d’acord dades de l’Institut Valencià d’Estadística.

Més enllà d’estes iniciatives, À Punt ha tractat, sense èxit, de conéixer quins projectes du entre mans la Generalitat per a posar fre al despoblament.

La pandèmia, l’avanç de les comunicacions digitals i la sensibilitat d’algunes administracions amb la pèrdua de població es presentaven com a ganxos que podien frenar la imparable tendència al despoblament. Per ara, casos com el de la reobertura de l’escola de Teresa o els plans d’habitatge en què treballa Sempere fan pensar que, tot i requerir temps i recursos, és possible plantar cara al despoblament.