Les platges valencianes, en alerta roja per la regressió litoral

Les platges valencianes desapareixeran si es continuen aplicant les mateixes solucions que fins ara. És la conclusió a la qual arriben experts consultats per À Punt Notícies, que fan un diagnòstic bastant pessimista sobre el futur de bona part de la costa de la Comunitat Valenciana. 

Any rere any es multipliquen les obres d'urgència per conservar els arenals, però la regressió litoral no para d'escampar-se com una taca d'oli per tot el front marítim. “La situació actual és que o es comença a treballar a protegir el que tenim, o podríem certificar la defunció de les nostres platges”, ha sentenciat José Serra, catedràtic d’Enginyeria de Costes de la Universitat Politècnica de València. 

Massa vegades els esforços per contindre la regressió queden en no res per l'efecte de temporals o per altres obres. A això s’uneixen altres problemes, com la ubicació dels ports, els espigons, la urbanització de la costa i la destrucció de les dunes, tal com detalla Eulàlia Sanjaume, catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València .  

Per comprovar l’estat de les platges, un equip d’À Punt Notícies ha recorregut els 470 quilòmetres del litoral de la Comunitat Valenciana, dels quals el 75% són platges, per a fer una radiografia sobre l'estat. Començant per Sagunt i Canet d'en Berenguer, el primer problema, a més de la pèrdua d'arena, és que hi ha grava. Els muntons de pedres són cada volta més grans i l'escaló a la vora es fa més alt per la força de les ones. “A penes entres a les nostres platges, de seguida l’aigua de la mar et cobreix un metre i mig”, assegura l’alcalde de Canet, Pere Joan Chordà.

Saltant al sud de Cullera, la platja del Cordovés no té arena. L’ha perduda tota, quan fa uns anys tenia uns cinquanta metres d'arenal. “Les platges del sud estan vivint una regressió més acusada, encara que la part del nord, la del Dosser, en els últims anys també l’està sofrint”, ha explicat el regidor de Platges, Salva Tortajada.  

El municipi veí del sud, Tavernes de la Valldigna, ja està en alerta pel perill de les construccions de primera línia. Però, tal com ha advertit el tinent d’alcalde, Josep Llàtzer, aquesta regressió podria acabar escampant-se també als carrers del municipi. “Aquesta problemàtica serà pa per a hui i fam per a demà”, lamenta. 

Seguim a la Safor, a la platja de Piles. El problema allí és la manca de molt de volum d’arena quan falten pocs mesos perquè arribe l’estiu. “Demanem que hi haja agilitat en tots els àmbits per a trobar una solució”, afirma l’alcalde de Piles, David Morant. 

 La falta de sediments, el gran problema de les platges

Tal com explica Eulàlia Sanjaume, la falta de sediments és “la font de tots els problemes” de les platges valencianes. “Si a la mar li arribaren tots els sediments que arribaven abans, no tindríem cap problema”, assegura. 

Els rius ja no aporten arena a les platges i el canvi climàtic incrementa la sequera i apuja el nivell del mar a un centímetre per any. I s’espera que a darreries de segle puge seixanta centímetres. 

La platja submergida, l’aposta per a recuperar la costa valenciana

Després de molts anys d'investigació de la regressió de les platges de la costa valenciana, i vist que reposar tones i tones d'arena no soluciona la situació precària d'aquests espais, l'aposta de la recuperació se situa ara a la platja submergida. 

El pendent de l'arena massa pronunciat fa que l'erosió s'accelere i les alternatives estan en dics submergits o per esculls artificials a baixa profunditat que aconsegueixen trencar la força de les ones mar endins.