Les pluges no frenen la pèrdua d'aigua en els embassaments valencians

Els pantans de la Comunitat Valenciana encadenen una setmana més de retrocés en les reserves, i ja és la que fa dènou. Les precipitacions del final d'agost, tot i donar una minitreva a la calor sufocant de l'estiu, no han sigut suficients per a alleujar la situació de les conques hidrogràfiques, que continuen perdent hectòmetres cúbics d'aigua. Quedarà per avaluar, però, quin és l'impacte de les pluges que agranen diversos punts del territori des del cap de setmana i s'allargaran fins este dimecres.

D'acord amb l'última actualització del Ministeri de Transició Ecològica, els pantans pertanyents a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) —la majoria a les comarques valencianes— han retrocedit quasi un punt percentual més en els darrers set dies i es queden al 42,28% de capacitat, més de cinc punts per davall del nivell que es registrava la mateixa setmana d'agost el 2023. D'altra banda, els de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) han caigut al 17,2%, quatre dècimes menys que fa una setmana.

Les dades difoses per Transició Ecològica este dimarts agreugen la preocupació relativa a l'estat en què es troben les reserves hídriques de les preses valencianes, que marquen nous mínims anuals pel dèficit de precipitacions i les altes temperatures que registrem dia rere dia este estiu. Este últim informe sobre el volum d'aigua emmagatzemada en les conques del Xúquer i del Segura apunta una pèrdua de 26,59 hm³ i 5 hm³, respectivament. Independentment de les demarcacions fixades per les confederacions hidrogràfiques, el web Embalses.net calcula la mitjana de cada autonomia. Segons les estimacions d'este portal, els embassaments valencians estan aproximadament al 30,5% de capacitat, percentatge dotze punts per davall de l'anotat fa just un any.

La tònica, tot i això, transcendeix l'àmbit autonòmic i és generalitzada a tot el país, a pesar del temporal que recentment ha afectat considerablement gran part de la Península. Unes pluges en ple agost clarament insuficients per a revertir la tendència a la baixa que experimenten els nivells d'aigua a les preses espanyoles. En conjunt estos espais han vist com s'evaporaven 786 hm³ del líquid emmagatzemat.

En tot cas, el volum percentual de líquid emmagatzemat a les conques repartides per la Comunitat Valenciana està molt per davall de la mitjana espanyola, que baixa punt i mig en set dies fins al 49,5%. El cas dels pantans del Segura és especialment greu, ja que es manté més de trenta punts per davall de la mitjana estatal. I més de la meitat d'embassaments pertanyents al Xúquer, la demarcació que abasta la major part d'esta mena d'infraestructures a les comarques valencianes, estan en ple estiu prou per davall de la meitat de la capacitat conjunta, que és de 2.829,7 hm³.

Per sistemes, Alacant (Marina Baixa-Serpis) i Castelló (Palància-Millars-Sénia) són els que estan en una situació més delicada, al 12,37% i 14,71% de la capacitat. L'escenari millora lleument en el cas del Túria, al 35,22%, i el Xúquer, en el 46,63%. No obstant això, els quatre presenten valors pitjors als de la setmana passada.

El pantà de Tous, el de major capacitat que tenim ací (378,6 hm³), guarda ara mateix 68,75 i està quasi a menys d'un sisé de la capacitat total (18,16%). Sols en esta darrera setmana se n'han anat 5,55 hm³ d'aigua. Les reserves del segon en envergadura, el de Contreras, estan al 46,92%, amb 169,27 hm³ dels 360,8 possibles. En set dies la reserva hídrica ha minvat en 8,32 hm³, la pèrdua més gran en termes absoluts. Una altra presa rellevant és la de Benaixeve, que es queda esta setmana al 34,16% de capacitat i 75,61 hm³ d'aigua, vora quatre menys que la setmana passada.

D'altra banda, les alarmes estan enceses també al pantà d'Arenós, al curs del riu Millars. L'informe elaborat per la CHX el deixa a l'11,47%, fet que vol dir que l'aigua que té no arriba ni a la novena part de la capacitat. Només conserva 12,73 hm³ dels 110,9 que hi podria contindre després de veure com se n'evaporava més d'un en els últims set dies.