Les pluges i inundacions catastròfiques provocaren el 2024 més de 8.700 morts en tot el món
Un informe científic internacional sobre el cicle de l'aigua cita la dana de València com un dels fenòmens més letals derivats de la crisi climàtica
Les pluges torrencials agreujades per l'escalfament terrestre s'han convertit en un fenomen mortal en moltes parts del planeta. Este 2024 el cicle global d'aigua ha viscut nous extrems climàtics i els desastres relacionats amb l'aigua, com per exemple danes o tsunamis, costaren la vida a més de 8.700 persones en tot el món, desplaçaren vora 40 milions de casa i suposaren pèrdues econòmiques superiors a 500.000 milions d'euros. Este càlcul deriva de l'últim informe "Monitor Mundial de l'Aigua", que avalua l'estat de la situació i en el qual participa un equip internacional d'investigadors que assenyalen que el 2024 s'han viscut “inundacions ferotges i sequeres paralitzants”.
L'any passat va ser el més calorós fins ara registrat i l'augment de les temperatures canvia la forma en què l'aigua es mou al voltant del planeta, “causant estralls” en el cicle de l'aigua, indica el document, dirigit per la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU). Les catàstrofes relacionades amb l'aigua més nocives del 2024 foren les inundacions sobtades, les crescudes de rius, les sequeres, els ciclons tropicals i els corriments de terres.
El calfament global ha contribuït al fet que "els xàfecs siguen més intensos i les tempestes es desplacen més lentament, com demostren les inundacions sobtades mortals a Europa, Àsia i el Brasil", ha apuntat en un comunicat el director de l'informe, Albert van Dijk (ANU), en un comunicat. L'expert cita, entre altres, les inundacions sobtades a l'Afganistan i el Pakistan, amb més de mil morts, o la dana d'octubre a la província de València, que ha deixat almenys 224 morts i més de 500 litres per metre quadrat en huit hores. També destaquen inundacions al Brasil, amb més de 80 víctimes mortals, i les pluges monsòniques a Bangladesh i el desembassament de preses a l'agost, que afectaren 5,8 milions de persones i destruïren almenys un milió de tones d'arròs.
Cada vegada es baten més rècords de precipitacions i el 2024 s'assoliren màxims històrics mensuals, amb un 27% més de freqüència que a principis de segle. Paral·lelament, els de pluja diària s'aconseguiren amb un 52% més freqüència. Quant als mínims històrics de precipitacions, foren un 38% més freqüents, “per la qual cosa estem assistint a extrems pitjors en tots dos costats”, ha indicat Van Dijk en la nota.
A més, l'augment de les temperatures de la superfície de la mar ha intensificat els ciclons tropicals i les sequeres a la conca de l'Amazones i el sud d'Àfrica. El descens del nivell dels rius ha sigut rècord a la conca de l'Amazones, un dels ecosistemes més importants de la Terra, cosa que ha tallat les rutes de transport i ha interromput la generació d'energia hidroelèctrica. Els incendis forestals provocats pel clima càlid i sec cremaren més de 52.000 quilòmetres quadrats només al setembre, alliberant grans quantitats de gasos d'efecte d'hivernacle.
L'expert líder de l'informe ha posat l'èmfasi en el fet que cal preparar-se i adaptar-se a uns fenòmens extrems “inevitablement més greus”. Com a mesures, proposa reforçar les defenses contra inundacions, desenvolupar una producció d'aliments i un subministrament d'aigua més resistents a les sequeres i millorar els sistemes d'alerta primerenca. L'aigua —ha recordat— “és el nostre recurs més important, i els extrems —inundacions i sequeres— són una de les amenaces més grans a què ens enfrontem”.
L'informe "Monitor Mundial de l'Aigua" és una col·laboració entre institucions de tot el món en la qual participen diverses organitzacions públiques i privades. Per a elaborar-lo, l'equip d'investigació va utilitzar dades de milers d'estacions terrestres i satèl·lits en òrbita al voltant de la Terra que ofereixen informació, quasi en temps real, sobre variables hídriques fonamentals, com les precipitacions, la humitat del sòl, el cabal dels rius i les inundacions.
