Les pluges de la tardor situen en un risc alt d'erosió el 20% del territori cremat a Begís

El pronòstic anticipa pluges fortes a l'interior de la Comunitat Valenciana. I això és una mala notícia per a l'Alt Palància. Sense temps de recuperar-se de l'incendi del passat 14 d'agost a Begís, les precipitacions situen una part del terreny cremat enfront de l'amenaça de l'erosió, enemic natural de la recuperació de la coberta vegetal.

Vora el 20% de la superfície cremada, unes 3.600 de les 18.000 hectàrees afectades, està en risc alt de desgast, segons el balanç provisional del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani, el CEAM, l'organisme que està redactant l'informe d'impacte mediambiental. El document clau sobre el qual es decidiran les actuacions postincendi a la zona.

"L'impacte ecològic és molt gran perquè en algunes zones afecta un sol molt sensible a l'erosió, amb pendents forts, que poden veure's afectades per les primeres pluges intenses de la tardor", ha advertit a À Punt Ramon Vallejo, el catedràtic de Fisiologia Vegetal de la Universitat de Barcelona i assessor tècnic del CEAM en matèria d'incendis.

Dues de cada deu hectàrees arrasades pel foc en el gran incendi forestal de Begís es trobarien en aquesta situació d'alt risc, dins la vasta àrea cremada pel foc, que ha cremat hàbitats i ecosistemes molt variats, entre els 500 i els 1.500 metres d'altitud.

"Són espais on el terreny és molt compacte. Si la pluja no s'hi infiltra, l'aigua corre per damunt i es produeix l'erosió. I quan coincideix amb pendents forts tenim la pitjor combinació", destaca Vallejo, que aposta per aplicar "com més prompte millor" mesures per a frenar el possible desplaçament de la superfície cremada per efecte de les precipitacions a l'Alt Palància. L'anàlisi és més favorable a la Vall d'Ebo, on estima que el tipus de terreny i vegetació resistirà molt millor les pluges intenses.

Barreres i fusta triturada per a frenar l'erosió

El CEAM està ultimant el mapa de zones de risc de l'incendi de Begís i ja ha traslladat a la Conselleria de Medi Ambient els punts d'acció urgent juntament amb un seguit de recomanacions: "Proposem utilitzar el material del terreny, la mateixa fusta cremada, per a triturar-la i deixar-la damunt del sol a fi de protegir-lo contra la pluja i l'impacte de l'erosió. I en alguns barrancs recomanem alçar feixines, que són una mena de barreres fetes amb troncs i branques que retenen la terra que es va erosionant en els barrancs", explica Vallejo.

L'expert en Fisiologia Vegetal també adverteix sobre la necessitat d'emprendre d'accions urgents per a evitar avingudes d'aigua i inundacions, que podrien causar l'acumulació de restes vegetals i els eventuals desplaçaments de terra en alguns barrancs que desemboquen al Palància.

Tres dècades analitzant els grans incendis forestals valencians

El Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani és un organisme pioner en l'anàlisi de l'impacte ambiental dels grans incendis forestals i l'estratègia de recuperació, una tasca que combina el diagnòstic forense dels danys amb la recomanació de mesures pal·liatives. Aquestes investigacions van començar el 1991, després de la destrucció de 45.000 hectàrees en els grans focs de Cortes de Pallars i Andilla.

"Cada colp que hi ha un gran incendi, normalment de més de cent hectàrees, fem una visita ràpida, intentem identificar l'impacte, com s'ha vist afectat l'ecosistema i els principals riscos associats. A partir d'aquesta anàlisi, fem recomanacions de gestió a curt i mitjà termini —explica Vallejo—, "per desgràcia hem vist molts incendis, al País Valencià s'han cremat 800.000 hectàrees un 60% del territori forestal. I ara tenim la capacitat de predir com evolucionarà la zona cremada i poder donar recomanacions".

La Fundació lliurarà l'informe amb l'avaluació ambiental completa dels incendis de Begís i la Vall d'Ebo a les acaballes de més, abans que Medi Ambient active la taula de concertació amb ajuntaments, entitats i altres actors locals de cada municipi, els dies 27 i 30 de setembre.