Els pobles d'interior demanen microbusos per a anar a centres de salut i zones comercials i d'oci
Un estudi en quatre comarques de València afectades per la despoblació conclou que el 80% està descontent amb les freqüències de les línies existents i aporta propostes per a millorar el servei
El 80% dels residents en municipis de comarques d'interior afectades per la despoblació mostra el seu disgust amb el servei de transport públic que ofereixen les diferents administracions.
És la principal conclusió de l'estudi sobre hàbits de mobilitat fet per la Universitat de València i finançat per la Diputació a la Canal de Navarrés, els Serrans, la Vall de Cofrents-Aiora i el Racó d'Ademús, que recull al seu torn les propostes dels usuaris per a millorar el servei.
Les enquestes, fetes a persones de diferents edats, conclouen que l'ús del vehicle privat, com a conductor o acompanyant, és l'opció preferida en un percentatge altíssim, davant la falta d'opcions de transport públic que suposa un problema greu per als qui necessiten desplaçar-se i no tenen carnet.
Aquests usuaris per obligació es queixen principalment de les freqüències dels autocars que arriben als seus municipis, i en menor mesura del preu dels bitllets i la falta d'alternatives.
Si l'espectre s'amplia a aquells que usarien el transport públic amb millores en el servei, la demanda principal, al costat de l'increment de freqüències, és la posada en marxa de línies de microbusos que connecten els municipis amb centres de salut, hospitals i zones comercials o d'oci. Altres propostes amb menys demanda són els taxis rurals a preu raonable i els cotxes de lloguer compartits.
En general, les reivindicacions es produeixen en el context de pobles amb una estructura demogràfica envellida, un nivell baix d'equipament públic amb absència de residències per a majors i centres de dia, problemes de connectivitat digital i necessitat de desplaçament per a aquelles persones en edat de treballar o estudiar.
Realitat comarcal: vehicle particular
La realitat d'aquestes comarques d'interior, afectades pel fantasma de la despoblació, és que el vehicle privat s'erigeix en el mitjà predominant de transport en més d'un 90% dels casos. En un 76% de les ocasions és el mateix viatger el que condueix i en el 16% es desplaça com a acompanyant.
El perfil de viatjant és majoritàriament el d'un home d'entre 26 i 50 anys que estudia o treballa, mentre que les que menys es desplacen des d'aquests municipis d'interior són les dones majors de 65 anys.
Entre l'escàs percentatge de població que recorre al transport públic perquè no disposa d'una altra opció per a desplaçar-se, destaquen percentatges com el 93% d'usuaris que no té permís de conduir, el 64% de dones, el 43% de menors de 25 anys i el 43% d'estudiants.
Amb aquestes xifres s'esbossa el perfil de l'usuari de les línies d'autobús que arriben a aquests pobles, generalment amb escasses freqüències i utilitzades per a anar a treballar, estudiar, al metge o a fer visites.
Malgrat que les competències en transport públic les té la Generalitat, la Diputació de València està disposada a destinar recursos que milloren les freqüències del transport intercomarcal “a través de la col·laboració institucional i les eines oportunes que ens permeten participar en programes autonòmics de diferents àmbits”, explica el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.
L'anàlisi sobre la mobilitat rural dut a terme per la Universitat amb el suport de la Diputació proposa als ens públics fixar les prioritats donant resposta a preguntes bàsiques com a qui va dirigit el servei, qui el posa en marxa, qui el finança i com se'n garanteix la viabilitat.
És el punt de partida perquè l'acció de les administracions públiques contribuïsca a millorar la comunicació dels pobles d'interior i evitar que les dificultats per a desplaçar-se es convertisquen en un problema per a habitar aquestes zones.
