Arranca un curs escolar marcat per la nova llei educativa

A partir de hui dilluns, i en les pròximes setmanes, s'incorporaran un total de 807.570 alumnes a les diferents etapes educatives

Una escola de primària, en una imatge d'arxiu
Una escola de primària, en una imatge d'arxiu / Europa Press

Si la setmana passada eren els treballadors els que s'havien d'acomiadar de les vacances, este diumenge toca dir adeu a l'estiu a l'alumnat valencià. Hui dilluns les portes dels centres educatius tornaran a obrir-se de bat a bat per a encetar un nou curs.

Concretament, els cursos que comencen ja són els d'infantil, primària, ESO, batxillerat i FP bàsica, mitjana i superior. Al llarg de la setmana també s'incorporarà l'alumnat d'FP segona oportunitat i de formació de persones adultes, mentre que els ensenyaments específics de música i dansa, arts plàstiques i disseny i els d'esportiu de règim especial ho faran a partir del 16 de setembre. Els últims a incorporar-se seran els estudiants de les escoles oficials d'idiomes, el 24 de setembre.

Segons va informar la setmana passada en roda de premsa el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, 807.570 alumnes s'incorporaran en totes les etapes educatives, cosa que suposa 2.564 estudiants més (+0,32%) que el curs anterior. A més, les escoles i els instituts valencians obriran enguany les portes amb 82.180 docents en plantilla —66.376 en la pública, 533 més, i 15.804 en la concertada—. La conselleria preveu acabar el curs amb mil docents més contractats en l’educació pública.

El conseller explicava que la xifra total d’alumnes baixa lleugerament en segon cicle d’infantil (115.800) i primària (290.700), fet que ha atribuït a la caiguda de la natalitat. En canvi, són semblants en secundària (222.200) i batxillerat (61.350), i creix en educació especial (5.160) en vora 400 estudiants, que podran estar en eixes aules un any més, fins als 22 anys. A més, el conseller ha remarcat que el repunt més gran de matriculats el registra la formació professional, que es dispara a 117.368 (vora 8.200 alumnes més que en l'any anterior). 

Pel que fa a la ràtio, es manté semblant a la del curs anterior, segons indiquen des de la conselleria. En infantil i primària la mitjana és de 21 alumnes, 24 en secundària i 29 en batxillerat. Unes xifres que són "inferiors" als màxims establits, matisen des del departament de Rovira i "que són els mateixos que en anys anteriors".

Novetats del curs 2024-2025

El curs acadèmic 2024-2025 porta enguany diverses novetats, entre les quals hi ha la possibilitat per a les famílies de triar el centre d'estudi amb la implantació del districte únic i l'aposta que, segons afirmen, fa el govern valencià per la formació professional. En este sentit, des de la conselleria asseguren que, si el passat va ser el curs de la “transició”, el d'enguany serà el del "canvi educatiu, la llibertat de les famílies, el més social i el de la consolidació definitiva de l'FP", després de l'aprovació de la nova llei de llibertat educativa.

Enguany entra en vigor el nou decret de currículum de secundària, que inclou una reformulació de les matèries. Ara s'impartiran quatre hores de matemàtiques en tots els cursos de secundària i les mateixes d'anglés, que també es podran arribar a ampliar fins a les cinc hores en tercer i quart de secundària en cas de triar l'assignatura optativa de llengua anglosaxona. A més, en este curs es recuperen les matèries de música en l'ESO.

La gestió de la llengua en l'educació valenciana també canviarà a partir d'este curs. De manera imminent i ja des del setembre, l'alumnat tindrà la possibilitat de fer els exàmens en qualsevol de les dos llengües cooficials, independentment de la llengua vehicular de l'assignatura, a excepció de les matèries de llengua i a més, les comunicacions entre els centres educatius i les famílies hauran de ser també en les dos llengües.

A partir de Nadal, a més, es consultarà les famílies de les zones valencianoparlants perquè trien la llengua base d'ensenyament del centre en el qual estudien els fills i filles.

Este curs també es faran efectives les certificacions automàtiques dels nivells de valencià, de manera que l'alumnat que haja cursat les diferents ensenyances rebrà automàticament les acreditacions de competència del valencià. Així doncs, des d'este curs que ara comença, els alumnes que aproven l'assignatura de valencià amb una nota superior a 7, n'aconseguiran l'homologació d'un nivell C1.

L'oposició qualifica l'inici de curs de caòtic

L'oposició ha criticat esta última setmana el que consideren un caos d'inici de curs escolar. PSPV i Compromís han censurat que s'ha executat menys pressupost del projectat i que també s'han alentit les obres en centres escolars. Així el síndic socialista a les Corts, José Muñoz, ha posat en focus en el districte únic que considera "segregador perquè fa diferència entre els xiquets humils i aquells que tenen més possibilitats" i assegura, a més, que hi ha 3.000 places docents pendents d'adjudicar.

Des de Compromís, el portaveu d'educació a les Corts, Gerard Fullana, considera la gestió de la conselleria ha "empitjorat totes les facetes de l'educació valenciana" i posa com a exemple l'execució d'infraestructures educatives, les previsions de personal en les aules, l'execució d'ajudes o el "nivell de confrontació en les aules per motius lingüístics". "Demanem que abandonen la crispació i la demagògia i es posen a gestionar", conclou Fullana.

També et pot interessar

stats