Posem el focus en els agressors sexuals: que n’opinen les veus expertes?
Entendre la violència com una forma vàlida d’interacció social, falta de límits i una potent inseguretat i falta d’autoestima són alguns dels trets comuns dels joves que acaben agredint sexualment
La violència sexual està augmentant, sobretot entre menors d’edat, i l'agressió sexual a dues xiquetes de dotze anys a Burjassot el passat dilluns és només la mostra més recent. Segons les xifres del Ministeri de l’Interior, durant el 2021 les agressions sexuals a menors cresqueren a Espanya un 14% i les denúncies de violació a la Comunitat Valenciana augmentaren un 24%.
Les veus expertes assenyalen que, quan ocorre una agressió sexual, es qüestiona i es responsabilitza la víctima, quan els que la perpetren són els adolescents. Coincideixen que cal desplaçar el focus i col·locar-lo sobre els agressors. Per això ens preguntem què hi ha darrere d’aquestes conductes violentes.
Miguel Zapata és psicòleg de Taronja Sencera, un projecte de l’Ajuntament de València per a acompanyar el jovent en les primeres relacions afectivosexuals i ensenyar-los a plantejar-les d’una manera sana. Només fa set mesos que començaren a treballar, però ja han atés dotze xics de 13 a 17 anys i tots tenen certs trets comuns que són responsables que exercisquen violència sexual sobre les joves amb qui es relacionen.
Són joves que entenen la violència com una ferramenta vàlida d’interacció social i confonen la por amb el respecte
Segons explica a À Punt NTC, es tracta de xics que estan molt confosos pels referents que tenen cada dia al seu voltant, com ara la creixent pornificació de la intimitat, els estils de música que perpetuen els estereotips de gènere i, sobretot, l’ús de la violència com a forma d’escalada social, és a dir, com més violent sigues més et respectaran. Això els porta a entendre la violència com una ferramenta vàlida d’interacció social i a confondre la por amb el respecte.
A més, necessiten tindre el control sobre l’altra persona, perquè “de base tenen una potent inseguretat i falta d’autoestima”. I al mateix temps, assenyala Zapata, són joves que tenen una tolerància molt baixa a la frustració i als quals no se’ls han posat molts límits. Per això els costa no només respectar els límits dels altres, sinó fins i tot considerar que en tenen. De fet, en moltes ocasions, quan comencen a tractar un jove, es troben que la família ha fet una supervisió molt baixa de les seues activitats, els han imposat molt poques normes i no els han ensenyat que tots els actes tenen conseqüències. “La violència sexual és la màxima expressió d’un problema que ve gestant-se des de fa temps”, postil·la.
Hi ha moltes emocions que consideren que no deuen sentir perquè són símptoma de debilitat i a les que ni tan sols s’atreveixen a posar nom, i d’ahí ve la incapacitat de gestionar-les
Però el psicòleg assegura que “es tracta de xavals molt joves, que estan en formació i són molt plàstics”, i que per això poden desaprendre totes aquestes conductes que són socialment reprotxables per a aprendre’n de noves. Tanmateix, això només es pot fer si es deixa de posar el focus en les víctimes i comença a posar-lo en els agressors, treballant amb ells l’educació emocional. “Hi ha moltes emocions que consideren que no deuen sentir perquè són símptoma de debilitat i a les quals ni tan sols s’atreveixen a posar nom, i d'ací ve la incapacitat de gestionar-les”, afirma. Per això, treballen el control dels impulsos amb l’objectiu que la violència deixe de ser una ferramenta de transacció social que implica un cert valor respecte al grup de referència.
Segons exposa Zapata, després se’ls ha de fer veure que estan plantejant les relacions afectivosexuals de manera tòxica i exercint un control excessiu sobre la parella perquè aprenguen a relacionar-se d’una forma assertiva i tenint en compte la resta de persones, ja que “estan molt centrats en si mateixos”. Un canvi que és “molt més difícil d’aconseguir si la família s’alinea amb ells i els justifica constantment”, assegura.