La precarietat laboral de jove fa tindre mala salut i símptomes depressius als cinquanta
Un estudi de la Universitat de Nova York relaciona els torns matiners o nocturns, rotatoris, partits o imprevisibles amb "funcions físiques i mentals més baixes"
La precarietat laboral, sovint materialitzada en jornades laborals que s'inicien abans de les nou del matí o acaben més enllà de les cinc de la vesprada, té un impacte directe en la salut de les persones treballadores. Així ho ha demostrat un estudi de la Universitat de Nova York publicat aquest dimecres en la revista científica Plos One.
L'autora, Wen-Jui Han, ha analitzat les dades d'una enquesta longitudinal que permet observar l'evolució del benestar físic d'un grup de joves de 22 anys durant més de tres dècades.
Un dels principals indicadors de la faena precària, segons aquesta investigació, són els horaris matiners o nocturns, rotatoris, partits o imprevisibles. Aquest factor "s'associa consistentment i significativa a una salut més pobra", que s'evidencia en una pitjor qualitat i quantitat de descans; funcions físiques i mentals més baixes i una major probabilitat de tindre símptomes depressius a partir dels cinquanta anys.
L'estudi també assenyala el paper de la posició social i la racialització en aquest fenomen. Així, en el context estatunidenc, les persones que més freqüentment fan aquests torns precaris són les negres o llatines i aquelles amb un nivell educatiu més baix.
