Per què preocupa l'expansió de la nova variant d'mpox
Sanitat recorda que els casos detectats fins ara a Espanya es comporten igual que els del brot del 2022
La pigota del mico, rebatejada com a mpox per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a evitar els estigmes, s'ha convertit en la preocupació sanitària. Després del brot sorgit al centre d'Àfrica, a la República Democràtica del Congo, i que l'autoritat sanitària decretara l'emergència global dimecres ja circulen xifres de contagiats en molts països, també a Espanya.
Tot i això, cal aclarir que en estos casos no es tracta de la mateixa variant, la que ha posat en guàrdia els especialistes en salut pública de tot el món per l'elevada mortalitat infantil que estan observant-hi, vora el 10%. D'esta soca, anomenada 1b, només hi ha per ara un cas a Europa: concretament a Suècia, en un viatger que venia de la zona del Congo. Es troba ingressat a l'hospital a Estocolm i no està greu. De fet, per a l'OMS esta detecció evidencia que els països han reforçat la vigilància epidemiològica i anticipen que en els pròxims dies "veurem casos en altres llocs".
La pigota és una malaltia vírica de les de sempre, pareguda a la pallola, que causa pústules a la pell. Generalment lleu, la variant "del mico" o mpox és la més activa els últims anys. El 2022 ja hi hagué una emergència mundial per esta mateixa malaltia, durant la qual se n'identificaren vora 100.000 casos al món, dels quals 8.100 aproximadament se circumscrivien a Espanya. Esta soca era l'mpox tipus 1a, i es transmetia sobretot per relacions sexuals entre homes. La mortalitat va ser mínima. Es van fer campanyes de vacunació i al nostre país s'administraren la injecció més de 40.600 persones, segons el registre nacional Regvacu. L'epidèmia es va contindre i pareixia que ens oblidaríem d'este virus...
Enguany, de sobte, al Congo ha tornat l'mpox amb un brot que s'escampa per Àfrica a velocitat vertiginosa, pel que sembla amb més transmissibilitat i letalitat que el del 2022. Des de principis d'any s'arrosseguen més de 15.000 contagis i 500 morts en díhuit països del continent. En estudiar-la, els investigadors han detectat que estem davant d'una nova versió de la pigota, la 1b. Esta mpox és la que ha empentat l'OMS a declarar l'alerta mundial, una mena de pas avant per tal d'urgir els països a controlar els seus accessos i comptar-ne els casos detectats.
Veig molt difícil una arribada massiva, però encara així en tindrem casos
Les veus especialistes assumeixen que, com sempre passa, l'mpox s'estendrà, però demanen mantindre la calma i deixen clar que en cap cas estem en un escenari que puga semblar-se al de la pandèmia de coronavirus. Fonamentalment perquè la transmissió és més lenta que en cas del SARS-CoV-2, explica a À Punt NTC Santiago Mas Coma, expert de l'OMS i catedràtic de la Universitat de València. "Veig molt difícil una arribada massiva, però encara així tindrem casos de gent que ha anat a l'Àfrica per safaris, per feina, migrants amb símptomes molt lleus que no són conscients ells mateixos d'estar infectats... i això iniciarà una cadena a Espanya", raona. La clau, per a este parasitòleg expert en malalties infeccioses, està en la velocitat de propagació: "No és ràpida i hi ha temps a reaccionar, posar en marxa les vacunes, etc. Hem d'estar vigilants i alerta" aconsella.
Per això estos dies els contagis al món són i seran notícia. Quant a Espanya, se n'han confirmat 264 casos des de l'1 de gener i fins al 8 d'agost, la majoria en homes de 37 anys de mitjana. A pesar de ser el país europeu que més en té, tots són del tipus antic, l'1a, el menys perillós. El Ministeri de Sanitat ha recordat este divendres en un comunicat que les infeccions detectades el 2024 "no s'han comportat de manera diferent, amb altres símptomes o gravetat distinta" als que es tenen des del 2022. Així mateix, assenyala que el fet que s'haja detectat a Suècia un cas de la nova soca 1b "no vol dir que eixa variant no estiguera ja prèviament".
Este divendres, el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha assegurat que és "molt probable" que hi haja més casos importats d'mpox al continent, però descarta la possibilitat d'un contagi continuat. Això, evidentment, si s'adopten les mesures pertinents. "La probabilitat d'una transmissió sostinguda a Europa és molt baixa, sempre que els casos importats es diagnostiquen de manera ràpida i s'implementen mesures de control", ha assenyalat l'organisme en l'última avaluació de risc actualitzada.
Espanya participarà dilluns en una reunió convocada per la Unió Europea per a avaluar la situació actual i valorant les dades disponibles. L'endemà, dimarts, les comunitats autònomes es reuniran en la ponència d'alertes per a valorar les mesures a implementar a tot l'Estat. De moment, el govern espanyol ja ha demanat més control d'accessos i eixides als aeroports i intenta reactivar la vacunació, amb crides a totes aquelles persones susceptibles que no han començat encara la immunització o que no han completat la pauta perquè sols s'administraren la primera dosi. La recomanació és vacunar les persones que mantenen pràctiques sexuals de risc, principalment —però no exclusivament— gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes o amb múltiples parelles sexuals, que tenen relacions sexuals en grup o que han passat una infecció de transmissió sexual (ITS) recentment.
L'OMS, per la seua banda, reclama més subministrament de vacunes cap a Àfrica, origen de l'epidèmia. Un punt en què coincideix l'expert Santiago Comas, que considera que un dels problemes d'este nou brot d'mpox és el fet que estos sèrums no poden abastar una cobertura mundial ara mateix. I lamenta que no s'han aprés lliçons de l'anterior onada de casos, la del 2022: "Una de les grans errades que hem comés és no haver produït vacunes suficients per a enviar-les als països on el virus és endèmic, com el Congo. Hem d'ajudar-los perquè són el focus del virus i on tenen els problemes de disseminació" ha apuntat. La Unió Europea estudia una acció conjunta en este sentit que podria començar a concretar-se a partir de la setmana que ve.
