Els pediatres alerten de la falta de relleu generacional perquè les condicions "no són atractives"

El president de l'Associació Espanyola de Pediatria, Luis Carlos Blesa, ha denunciat "la falta de metges en la sanitat pública valenciana". Un problema que, assegura, "no és nou i que es preveia des de fa anys", perquè la sanitat cada vegada necessita "més recursos" i les necessitats de la població "no són les mateixes" el 2024 que quan es van redactar les lleis sanitàries en els anys huitanta.

Blesa, que és pediatre en el centre de salut Serreria 2 de la ciutat de València, argumenta que el problema radica en el fet que hi ha un envelliment dels professionals i "està costant donar un relleu" a eixos metges. "Ens estan faltant professionals perquè les condicions del sistema sanitari públic no són massa atractives per als nostres companys mèdics que ixen ara de les universitats".

En la professió medica, com passa en altres, afegeix, "hi ha una llei de l'oferta i la demanda", i u tria unes millors condicions i "no sols parlem de retribucions econòmiques, sinó de prestigis i en què condicions desenvolupa el seu treball", així com la formació contínua i poder realitzar investigació.

Ens estan faltant professionals perquè les condicions del sistema sanitari públic no són massa atractives per als nostres companys mèdics que ixen ara de les universitats.

No obstant això, Blesa explica que hui en dia el concepte de professional sanitari, especialment el mèdic, "està centrat només en la labor assistencial contínua, asfixiant i preocupant, que condueix un poc a un esgotament del professional".

"És cada dia amb una pressió assistencial per a poder atendre les demandes de la població quan moltes vegades no tenim recursos suficients de temps o de mitjans per a poder donar respostes a estes demandes".

Per això, assenyala, els ciutadans també han de ser conscients que han de fer un bon ús dels serveis sanitaris.

Rebrot en xiquets de malalties que semblaven erradicades

Durant l'entrevista, també ha parlat de la seua experiència al voltant de malalties en xiquets que semblaven erradicades com la tos ferina. De fet, segons l'Institut de Salut Carlos III, entre gener i març la incidència a Espanya va ser de 81,3 casos per 100.000 habitants i n'eren 5,7 l'any passat.

Quan es relaxen les mesures de control de malalties contagioses, mesures tan importants com la vacunació, pot haver-hi un rebrot perquè la majoria de les malalties estan ací. No podem abaixar la guàrdia en malalties que tenim controlades.

"No és que siga preocupant, però quan es relaxen les mesures de control de malalties contagioses, mesures tan importants com la vacunació, pot haver-hi un rebrot perquè la majoria de les malalties estan ací". Així, afirma que "no podem abaixar la guàrdia en malalties que tenim controlades, ja que la pallola pot matar un xiquet sa".

De totes maneres, el doctor Blesa ha destacat que a "Espanya tenim les cobertures més altes i cal fer una lloa als professionals pediàtrics perquè tenim unes cobertures infantils que són l'enveja de tot el món i les negatives dels pares és un percentatge molt baix que fa soroll".

"El talc es pot utilitzar amb precaució"

El talc es pot utilitzar amb precaució a pesar que l'Organització Mundial de la Salut ha fet una declaració en què avisa que "probablement" pot ser cancerigen per als humans. El president de l'Associació Espanyola de Pediatria Luis Carlos Blesa remarca que s'han d'entendre els matisos de les recomanacions de les autoritats sanitàries.

"Que l'OMS diga que poden ser cancerígens dona només un matís d'incertesa a tindre un ús acurat i previngut, ja que els estudis epidemiològics cal prendre'ls amb molta precaució. L'OMS fa moltes recomanacions i cal veure-les en el context adequat", ha dit.