La presidenta de l'AVL reivindica el requisit lingüístic: "Parlem d'un dret dels usuaris, no del funcionariat"
Verònica Cantó aposta per "llocs perfilats lingüísticament" amb competències en valencià per al funcionariat que fa atenció al públic
El dret lingüístic dels i les valencianoparlants està per damunt del de les persones aspirants a treballar en l'administració pública a la Comunitat Valenciana. És la tesi que defén la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) Verònica Cantó, que considera que els llocs de treball dels funcionaris públics "han d'estar perfilats lingüísticament" en funció de les necessitats d'atenció al públic.
"Ací no estem parlant dels drets dels funcionaris, estem parlant dels drets lingüístics dels usuaris. Aquests s'han de poder dirigir a la seua administració en la llengua en la qual estimen convenient i tenen el dret de ser atesos en aqueixa llengua, des del punt de vista oral i escrit", ha explicat Cantó en una entrevista a Europa Press.
La presidenta de l'AVL fa extensiva l'obligació de poder atendre en valencià a totes les administracions "no sols en la de la Generalitat, sinó en la de l'Estat, que va des de la sanitat passant per les forces de seguretat i en l'àmbit local", dins del territori de la Comunitat Valenciana.
Cantó, que recorda que l'AVL ja s'ha pronunciat en un sentit similar a la posició que defén, no ha volgut concretar el nivell de valencià exigible ni pronunciar-se sobre la diferència de certificació que es demana en l'accés a la funció pública, segons la Conselleria estiga dirigida pel PSPV o per Compromís, una qüestió que entén que "han de pactar els socis de govern".
Per a la presidenta de l'acadèmia s'ha produït un conflicte artificial sobre l'anomenat requisit lingüístic que no es planteja en altres autonomies amb llengua pròpia que exigeixen un nivell mínim de domini per a l'accés al funcionariat, com Galícia, on governa el PP. En tot cas, creu que en la funció pública "per respecte s'han de conéixer les dues llengües".
Verònica Cantó ha demanat no caure en la trampa de les paraules i insta a superar el biaix negatiu que acompanya el terme "requisit" canviant-lo pel de "criteri lingüístic", que considera més adient, com una més de les competències que s'hi demanen per a accedir a una ocupació, "tant en l'empresa pública com en la privada". "Deixem d'estigmatitzar la paraula, sembla el dimoni emplomat", ha raonat la presidenta de l'AVL que s'ha mostrat favorable a "parlar de llocs perfilats lingüísticament" en l'administració.
