El principal corrent oceànic de l'Atlàntic, prop del col·lapse pel canvi climàtic
És determinant per a mantindre les temperatures relativament suaus de què gaudeix Europa i una frenada podria alterar de manera radical el clima
L'escalfament global és ja irreversible i, amb això, molts altres fenòmens paral·lels que se'n deriven i que poden canviar el món tal com el coneixem hui dia. Aquest dilluns eren les Nacions Unides les que reactivaven l'alarma sobre la inevitable crisi climàtica a què haurà de fer front la humanitat, però no és l'única veu d'alerta. Un nou estudi publicat en la revista Nature Climate Change avisa que el principal corrent oceànic de l'Atlàntic està perdent estabilitat de manera progressiva des que ha començat el segle i pot estar cada vegada més a prop d'arribar a un punt crític que provocaria un canvi radical del clima.
L'estudi investiga la circulació de retorn meridional de l'Atlàntic (AMOC, per la denominació anglesa), un dels corrents marins més importants del planeta i que té una gran influència en els sistemes meteorològics del món. Trasllada, com si fora una cinta transportadora, masses d'aigua calenta des dels tròpics cap al pol nord per la superfície i, simultàniament, aigua freda cap al sud pel fons de l'oceà. El seu paper és clau perquè actua d'estabilitzador en el clima, a mena de termòstat, i ajuda a suavitzar les temperatures a Europa. És un mecanisme senzill i delicat al mateix temps, en què un trencament d'aquest perfecte equilibri pot tindre greus conseqüències imprevisibles.
Quina funció tenen els corrents marítims en el clima?
El debilitament d'aquest corrent oceànic en si mateix no és un fenomen novedós, ja que diferents investigacions havien advertit abans que la circulació d'aigua s'estava alentint a mesura que s'aguditza l'escalfament del planeta i que es troba en l'estat més feble de l'últim mil·lenni. "El procediment està en marxa des de fa desenes d'anys i continuarà a mesura que s'incremente la tempertura global" explica a À Punt NTC Juan Jesús González Alemán, expert en dinàmica atmosfèrica, ciclons i canvi climàtic de la Universitat Complutense de Madrid.
"El problema -continua- és arribar a un debilitament tan gran o fins i tot una parada, que ens situe en un punt de no-retorn: això seria catastròfic i les conseqüències per al clima serien impossibles de predir. Per això, com més lluny estiguem d'aquest punt, millor". L'últim estudi conegut sobre aquesta matèria, explica l'expert, és rellevant precisament perquè evidencia que aquest temut punt d'inflexió, que estava previst d'ací a segles, podria arribar abans, només en unes desenes d'anys.
La recerca, desenvolupada conjuntament per l'Institut de l'Impacte Climàtic de Potsdam, la Universitat Lliure de Berlín i la Universitat d'Exeter, apunta alguns factors que se sumarien als efectes directes que l'escalfament dels oceans tenen sobre la circulació del corrent de l'Atlàntic. L'investigador s'ha fet ressò de les troballes a través d'un fil publicat en Twitter en què resumeix alguns dels possibles efectes que tindria el col·lapse d'aquest corrent oceànic. "És un fenomen molt perillós", ha advertit.
La majoria de les conseqüències repercutirien en Europa, que passaria a experimentar extrems climàtics de manera molt brusca, però també hi hauria importants implicacions en tot el globus terraqüi. Entre d'altres, un refredament generalitzat de l'hemisferi nord -que comportaria un descens de la temperatura en el continent europeu de diversos graus-, una disminució de les precipitacions i un enfortiment de les borrasques a l'hivern amb "ciclogènesis explosives més potents" i més proporció de neu.
"Aquests efectes interaccionarien amb els que deriven de l'escalfament global i que ja coneixem: alguns se solaparien mentre que d'altres es reforçarien o es contrarestarien", puntualitza González Alemán. I l'escenari empitjora perquè la parada de l'AMOC també portaria amb ella efectes de magnitud desconeguda per a la ciència, que s'hauran d'investigar amb més detall en els propers anys.
