Printeria, l’enginy valencià amb què es podria fabricar insulina des de casa

De la grandària d'una caixa de sabates, Printeria és una màquina silenciosa que injecta ADN fabricat artificialment en bacteris. L’enginy és obra d’un equip multidisciplinari d’estudiants de la Universitat Politècnica de València, amb el qual han guanyat la màxima competició mundial de biologia sintètica, l'iGEM. 

El dispositiu imprimeix ADN en els bacteris i, al cap de tres hores, les proteïnes es transformen genèticament. Aquesta minifactoria biològica de moment l’han emprada amb finalitats artístiques, però obri la porta a innumerables aplicacions, des de fabricar pigments biològics i crear bacteris a la carta per a regenerar la flora, fins a fabricar polímers naturals fins a imprimir insulina a casa.

Deu estudiants de la UPV, entre ells enginyers biomèdics, biotecnòlegs, informàtics i dissenyadors, formen l’equip que es va imposar amb aquesta xicoteta impressora a més de 300 projectes internacionals amb majors dotacions pressupostàries. A banda del guardó principal, Printeria també va rebre cinc guardons especials: millor projecte amb nova aplicació, millor programari, millor maquinari, millor wiki i millor modelatge; el millor resultat espanyol obtingut en aquest certamen.

Amb aquest prototip han guanyat, en paraules del rector de la UPV, Francisco Mora, la "Champions League" en imposar-se a universitats capdavanteres amb "grans pressupostos", com Harvard, Yale, Oxford, Massachusetts (MIT), Cambridge, Columbia, Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i la Sorbona.

Segons l’integrant de l’equip de Printeria i estudiant d'Enginyeria Biomèdia Roger Monfort, Printeria té un funcionament intuïtiu i podria arribar a tindre un ús domèstic o educatiu. El sistema d'entrada "podria assemblar-se a uns cartutxos de tinta", on estan els components biològics, "enzims, bacteris, aigua i tot el que és necessari" per a fer el procés. També posseeix una zona de reacció amb "píxels metàl·lics, on té lloc tota la màgia de la biologia", i una safata d'eixida, "que s'assemblaria al paper ja imprés" i que són "els bacteris ja transformats genèticament".

Amb aquest sistema, segons ha assegurat Monfort, es podria “sintetitzar insulina mitjançant els bacteris” per tal que qualsevol malalt de diabetis, des de casa, puga seleccionar en l’ordinador i obtindre la quantitat que necessita en tres hores. 

La clau de l’èxit de Printeria és, per als creadors, l'esforç, la perseverança i el treball en equip. Ara confien a trobar inversors privats que aposten per la ciència.