El professorat d'Economia d'ESO es rebel·la contra la llei Celaá

Economia passa del malestar a l'acció. El professorat dels instituts de secundària inicia les primeres mobilitzacions contra la desaparició de la disciplina a l'educació secundària obligatòria, que s'ha evidenciat en el primer esborrany de la Lomloe, la nova reforma educativa, també coneguda com a llei Celaá. L'Associació de Professors i Professores d’Economia i Comerç del País Valencià (Apacepv) ha celebrat una assemblea aquest dimecres a València per a abordar la situació, coincidint amb la reunió dels docents amb les universitats per a preparar les proves de l'EBAU sobre la matèria. La trobada s'ha aprofitat per a fer un primer acte de protesta i per a definir un possible calendari d'accions.

Els continguts d'Economia s'incorporaren a l'educació secundària a través de la Logse, fa 25 anys, i han pres força en les reformes educatives posteriors. A partir del 2013 la Lomce va incoporar la matèria Inici a l'Activitat Emprenedora i Empresarial com una optativa per a primer, segon i tercer de l'ESO. Una progressió en el currículum educatiu que ara podria frenar la Lomloe.

"La nostra sorpresa ha sigut descobrir que s'ha tornat cap arrere. En l'esborrany de la Lomloe no ni ha cap referència a l'assignatura en el primer cicle d'ESO", lamenta Inmaculada Cardona, portaveu d'Apace-PV, que acull vora quatre-cents docents.

Dona la sensació que les persones que estan fent els currículums estan fora de la realitat

Al professorat integrat en l'associació tampoc agrada la solució que propossa l'esborrany per a 4t d'ESO, el qual fusiona en una nova assignatura optativa, Economia i Emprenedoria, els continguts de les dues optatives actuals, Economia i Iniciativa emprenedora. Segons Cardona, "dilueix els continguts, desllavassa les assignatures i fa impossible adquirir conceptes bàsics".

"Se suposa que estem educant l'alumnat perquè tinga els fonaments necessaris per a la vida laboral, professional i personal, i l'economia pot ajudar els tres àmbits. Dona la sensació que les persones que estan fent els currículums estan fora de la realitat", explica la presidenta d'Apace-PV.

L'associació ha marcat la seua posició en un document en què adverteix que l'evaporació d'aquestes matèries deixa a l'alumnat sense unes competències "essencials per a una ciutadania crítica i formada" i que aquest fet, sumat a "l'arraconament" com a matèries optatives, amenaça de "cronificar una evident desigualtat social". "Molts estudiants conclouen els estudis d'ESO i batxillerat sense haver estudiat mai cap matèria específica d'alfabetització econòmica i financera" adverteix el document, què sentencia: "l'adquisició d'una cultura econòmica bàsica no pot continuar sent privilegi d'una minoria social i/o acadèmica". En contrast, el professorat reclama la continuïtat de les matèries a l'ESO i la incorporació de les assignatures d'Economia i a tots els itineraris de secundària, inclosos els Batxillerats científic i artístic.

Molts estudiants conclouen els estudis d'ESO i batxillerat sense haver estudiat mai cap matèria específica d'alfabetització econòmica i financera

Afig Cardona que la proposta actual no només reverteix la progressió de la formació economia i el foment de l'emprenedoria en el currículum, sino que allunya Espanya de la tendència majoritària en els sistemes educatius europeus. "No volem entrar en competència entre assignatures, el que no volem és que isca perjudicat l'alumnat de cara al seu futur", explica.

En una altra derivada hi ha les conseqüències laborals que poden acompanyar la reducció d'entre "la meitat i una tercera part" de les hores lectives en matèries d'Economia que seguiria a la confirmació de l'esborrany. Cardona creu que la situació podria amenaçar la continuïtat d'una part del personal interí i que l'eventual reducció del personal acabaria repercutint en la possibilitat d'impartir l'assignatura, "ja que l'oferta d'optatives depén molt de les plantilles dels centres".

El professorat d'Economia de tot Espanya ha mogut fitxa en els fòrums de decisió educativa i ha multiplicat els contactes amb els grups polítics amb representació, tant al Congrés com als parlaments autonòmics, ja que les comunitats autonomies tenen marge per a definir vora la meitat del currículum definitiu. "Hem entregat les nostres propostes i pensem que som a temps de revertir la dinàmica", confia Cardona.

Protestes a Filosofia, Cultura Clàssica i Educació Musical

Les assignatures d'Economia no són les úniques assenyalades en l'esborrany de la Lomloe. La reforma de la llei Wert també ha posat en peu de guerra el professorat d'altres matèries, com Cultura Clàssica, Educació Musical i Filosofia, per la pèrdua de pes de les disciplines en la nova proposta de currículum.

El professorat de Filosofia ha protagonitzat el rebuig més sonor, fins ara, contra la reforma, que el passat 31 d'octubre evidenciaren a través d'una campanya en les xarxes socials amb l'etiqueta #LaFilosofíaImporta i el llançament d'un dur comunicat de la Xarxa Espanyola de Filosofia, la REF per les sigles en castellà. En aquest cas es protesta per la desaparició de la matèria com a optativa en quart curs de l'ESO "per a fer forat a altres assignatures més pràctiques (...) també trobar lloc a Valors Cívics" [l'assignatura que recupera la desapareguda Educació per a la Ciutadania que va implantar el PSOE en l'època de Zapatero]. Aquest canvi, recorda la REF, contradiu l'acord unànime al Congrés del 2018, quan el conjunt de forces parlamentàries va aprovar reforçar els continguts de filosofia a través d'una nova assignatura obligatòria d'Ètica.