La protecció de la nidificació del corriol camanegre frena l'obertura dels barets de platja a Castelló
Els propietaris critiquen la falta de previsió de les administracions, que han prorrogat el permís a pocs dies de l'obertura i amb el gènere i el personal contractat
Després de mesos d'incertesa per la pandèmia, avançada la desescalada i a les portes d'iniciar l'activitat de la temporada estival, els barets de platja de Castelló s'han topat amb un entrebanc amb què no comptaven: el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un pardal migratori protegit que hi fa niu entre abril i juny.
Això i els conflictes de competències entre les administracions implicades en la preservació de l'hàbitat de l'animal i la gestió del litoral marítim.
L'Ajuntament de Castelló va concedir el permís d'obertura a per al primer de juny als quatre barets que operen a les platges del Pinar i el Gurugú. Tanmateix, quan els establiments es preparaven per a obrir aquest mateix cap de setmana, la Policia Local els ha obligat a parar per orde de la Demarcació de Costes de Castelló, que ajorna el permís fins a l'1 de juliol, quan acabe la nidificació.
L'organisme públic, que depén del Ministeri de Transició Ecològica, s'empara en l'aplicació de la normativa mediambiental de la Generalitat, que estén l'hàbitat de nidificació des de la microreserva del Serradal cap a aquestes altres platges.
"Ens concediren el permís per a muntar l'1 de juny i ens obligaren a parar el tres, quan feia dies que estàvem amb la instal·lació, per dir-nos que l'havíem de reprendre d'ací a un mes", lamenta Javier Alegre, un dels empresaris afectats.
L'any passat els tècnics de la Conselleria d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica van certificar l'absència de nius del corriol camanegre al Pinar i el Gurugú durant la tramitació dels permisos. Això va permetre l'obertura dels locals. Però enguany la conselleria no ha emés l'informe, segons han explicat a À Punt fonts de l'Ajuntament de Castelló. La situació ha esdevingut un tema de controvèrsia política al consistori impulsat per l'oposició del PP i Vox. La regidora de Turisme, Pilar Escuder, assegura que l'Ajuntamen és favorable a l'obertura dels locals i que s'han traslladat les consultes a la conselleria i la Demarcació de Costes per a agilitzar el tràmit.
Des de la conselleria, però, s'assegura que solen pronunciar-se a petició de Demarcació de Costes, que enguany no els hauria cursat cap sol·licitud , segons han indicat a À Punt fonts del departament que dirigeix Mireia Mollà. Les mateixes fonts apunten que el dictamen és sempre favorable amb alguna condicionant menor.
150 llocs de treball en risc
Els propietaris dels locals lamenten que el conflicte mediambiental i jurisdiccional els ha agafat amb el gènere comprat i el personal contractat, ja que pensaven obrir de manera immediata, en les mateixes dates que els van autoritzar l'any passat. Lamenten la falta de previsió i asseguren que el retard afecta 150 llocs de treball.
Critiquen per incongruent la suspensió cautelar dels permisos quan ara mateix el mateix Ajuntament està condicionant aquestes platges per al turisme amb maquinària pesant, que consideren més lesiva per al pardal que la seua activitat.
Un au especialment afectada pel turisme
El corriol camanegre figura des del 2013 en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, en la categoria de vulnerable, per l'especial impacte que en les seues poblacions té el desenvolupament urbà i el turisme, ja que la reproducció coincideix amb l'inici de la temporada estival. La protecció a l'au inclou la instal·lació de tanques per a protegir les zones de cria als ecosistemes dunars i la regulació anual de la instal·lació dels elements d'explotació comercial de les platges.
L'àrea de nidificació, que afecta altres zones del litoral, com les platges de Dénia, ve definida en el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Generalitat, el Pativel, un document que recentment ha anul·lat el Tribunal Superior.
