Els psiquiatres alerten de la falta de recursos davant l’augment de trastorns en menors: “Són reflex de la societat”

Especialistes en psiquiatria infantil i juvenil han advertit aquest dijous a València que s'està produint un increment “notable” en els trastorns i problemes de salut mental entre menors. Segons han indicat, s'inicien cada vegada més prompte, perquè “els adolescents són un reflex de la societat en la qual vivim”, que “està cada vegada més malalta”. A més, han lamentat que el principal problema a l'hora de combatre i previndre aquestes situacions és la falta de recursos públics.

Així s'ha exposat en el 66é Congrés de l'Associació Espanyola de Psiquiatria de la Infància i l'Adolescència (Aepnya), inaugurat aquest dijous en la seu de Fundació Adeit. El congrés ha reunit a més de 300 professionals de l'àmbit de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i l'educació social. 

En el cas de la primera infància, de zero a quatre anys, hi ha molts trastorns del desenvolupament, emocionals o TEA. En més edat, segons un informe d’ANAR, en l'últim any han augmentat les consultes telefòniques per trastorns de la conducta alimentària (TCA) fins a un 154,7%; per duel, un 138,9%; per addiccions, un 41%; per símptomes depressius, un 31,5%; per ansietat un 25,6% i per problemes de conducta un 9,6%.

A més, un informe d’Actualització de Pediatria en 2023 reflecteix que les consultes relacionades amb el suïcidi s'han multiplicat per 18,8 entre 2009 i 2021; el nombre de suïcidis consumats s'ha mantingut estable o ha augmentat més moderadament, segons dades de l'INE en els últims quatre anys disponibles, de 2017 a 2020. Les consultes per autolesions s'han multiplicat per 56,1 des de 2009.

Els experts apunten que les causes van “més enllà” de la pandèmia i el confinament, i apunten a canvis socials des de “fa ja un parell de dècades” i a una dificultat per a adaptar-se a aquests. A més, els problemes de salut mental no són exclusivament de famílies pobres o amb molta adversitat psicosocial, però aquestes situacions sí que augmenten la seua probabilitat.

“El principal problema és que no hi ha recursos”

La presidenta del congrés, Inma Marcos ha asseverat que “el principal problema de salut mental és que no hi ha recursos públics ni professionals”, per la qual cosa “els xiquets no estan atesos ni detectats”. 

Marcos ha afirmat que “crea moltíssima impotència saber el que cal fer i no tindre temps” i ha defés implantar “una hora al dia o dues hores a la setmana” de formació a les escoles per a ensenyar als xiquets a “dir el que senten” i comunicar-se, “perquè estan molt sols”.

Un estudi associa l'addicció a videojocs en adolescents amb baixa afectivitat familiar

D'altra banda, un estudi entre la CEU i l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Provincial de Castelló ha conclòs que els adolescents amb baixa afectivitat familiar i escassa comunicació poden donar lloc a l’addicció als videojocs. Hi han participat 397 xics i xiques d'entre tercer i quart de l'ESO de sis instituts.

L’OMS va incloure aquest trastorn per ús de videojocs, o “gaming disorder”, en la classificació internacional de malalties l’any 2018; des d'aquest any, aquesta addicció entre els adolescents espanyols ha augmentat del 6,1 al 7,1% en 2021, segons l'enquesta sobre l'ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya, que realitza la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues.

El psiquiatre de l'Hospital Provincial de Castelló, Francesc Rodríguez Ruiz, ha assenyalat que hi ha dos perfils de joc, “un excessiu, sense arribar a constituir criteris d'addicció, en el qual no influeix l'estil de criança o els trets de personalitat; i un altre, amb un perfil d'addicció a videojocs, que presenten més problemes en l'àmbit paternofilial, de personalitat i psicopatològic”.