Pugen els delictes d’odi per racisme i orientació sexual i identitat de gènere a la Comunitat Valenciana

El 2022 s’han investigat 76 delictes d’odi per racisme/xenofòbia i 55 per orientació sexual i identitat de gènere a la Comunitat Valenciana, unes xifres que representen un augment del 49,02% i 5,77%, respectivament, si comparem amb les dades del 2021. Es tracta dels delictes d’odi més freqüents al País Valencià dins dels coneguts i registrats pels cossos i forces de seguretat de l’Estat, i representen un 49,02% i un 5,77%, respectivament dels delictes d’odi totals al territori valencià (188). Així es desprén de les xifres de l’informe del 2022 sobre delictes d’odi, publicat aquest dimecres pel Ministeri d’Interior. 

Aquestes dades coincideixen amb les estatals, ja que en tot Espanya també són els delictes d’odi més freqüents —755 (43,5%) i 459 (24,55%), respectivament— però hi ha una diferència en el cas del tercer tipus de delicte més freqüent. En l’àmbit estatal són els delictes relacionats amb la ideologia —se n’han registrat 245 (13,10%)—, mentre que a la Comunitat Valenciana es tracta dels delictes de discriminació per raó de sexe/gènere, que han sigut 16, els quals representen un 8,5% del total registrat el 2022. 

Cal destacar el fet que a la Comunitat Valenciana el nombre total de delictes d’odi ha disminuït el 2022 respecte a l’any anterior, i passen de 194 a 188 (un 3,09% menys), mentre que la xifra global d’Espanya ha pujat un 3,7%, ja que s’han registrat 1.869 casos, contra els 1.802 del 2021. És la primera vegada des del 2017 (quan Interior va començar a donar dades disgregades per comunitats autònomes) que aquesta xifra baixa, però és important tindre en compte que el 2021 va haver-hi un nombre inusualment alt de casos de discriminació generacional. Això va fer que la pujada de delictes d’odi entre el 2020 i el 2021 fora molt més alta que els anys precedents, mentre que la diferència entre les dades del 2021 i el 2022 és de només sis casos menys. També han baixat els casos registrats de delictes d’odi per ideologia (set menys) i creences religioses (sis menys), però la resta ha augmentat o s’ha mantingut. Per la qual cosa sembla que aquest descens generalitzat correspon més prompte a la pujada inusitada de les discriminacions generacionals el 2021 que a una disminució real dels delictes d’odi en general. 

Pel que fa a les diferències entre comunitats autònomes, el País Basc és la que més delictes d’odi ha registrat el 2022, concretament 407, que representen un 21,77% del total dels casos. Darrere se situen Catalunya (257, un 13,75%), Madrid (237, un 12,68%) i Andalusia (207, un 11,07), i en cinquena posició està la Comunitat Valenciana amb 188, que són un 10,05% del total. Per contra els territoria que menys delictes d’odi han registrat l’últim any són les ciutats autònomes de Ceuta (1, el 0,05%) i Melilla (2, el 0,10%) i La Rioja, amb 6 casos, que representen un 0,32% del total.