Els punts clau de la nova llei trans i de drets LGTBI
La nova llei també garanteix drets que el col·lectiu LGTBI sol·licita des de fa molt de temps, com és l'accés a tècniques de reproducció assistida o la filiació fora del matrimoni
La llei trans i de drets de les persones LGTBI s'ha aprovat en segona volta i un any després del vistiplau al projecte. El text manté els drets fonamentals reconeguts en la primera versió, però incorpora algunes millores per a iniciar el tràmit al Congrés.
Un dels punts claus és el reconeixement de l'autodeterminació de gènere. Aquest aspecte ha sigut una de les principals reivindicacions de les persones trans i que més desavinences ha provocat dins de la coalició de govern, així com dins d'un sector del feminisme. María Rico, activista trans de LGTBI la Safor, va defendre que les dones trans s'han de considerar una dona més de la societat: "No podem esborrar el 50% de la població, en què estem incloses".
El dret comporta poder canviar el sexe legal sense requisits mèdics ni psicològics. A més ho podrà fer tota persona major de 16 anys. La llei també avança en aspectes de la salut i la prohibició de les teràpies de conversió per a modificar l'orientació sexual o la identitat de gènere.
La nova llei també garanteix drets que fa temps que sol·licita el col·lectiu LGTBI, com ara l'accés de lesbianes i dones fadrines a tècniques de reproducció assistida o la filiació de les filles i els fills a les parelles de lesbianes i bisexuals sense necessitat d'estar casades.
Aquesta llei estatal arriba quan ja hi ha legislació específica en catorze autonomies. La Comunitat Valenciana va ser una de les primeres i ja són cinc anys de reconeixement d'uns drets que ara es veuran ampliats amb la norma aprovada pel govern.