Directes
Ara en la televisió
BON DIA COMUNITAT VALENCIANA
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MATÍ

Quan es poden netejar les algues d'una platja?

La Conselleria de Medi Ambient ha publicat un manual de bones pràctiques sobre la retirada de restes de posidònia i gram

El nou manual indica en quines platges es permet la neteja i sota quines condicions / À Punt NTC

Amb l'arribada de l'estiu, són nombrosos els ajuntaments del litoral que posen a punt les platges per a la temporada alta de turistes. Entre les tasques que tenen per davant està el condicionament dels entradors, la instal·lació de serveis i la neteja de les ribes, però no en tots els casos es poden retirar les algues que s'acumulen, ja que tenen una funció protectora. La Conselleria de Medi Ambient ha alertat de l'augment de l’ús de mitjans mecànics, que, "aplicats de manera intensiva i sense criteris geomorfològics i ambientals, redueixen la biodiversitat costanera, alteren el perfil de les platges i provoquen una pèrdua de sediments". I no s'hi val tot.

Així, el departament que dirigeix Salomé Pradas ha publicat este dimecres en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) un Manual de bones pràctiques sobre la retirada de restes de posidònia i gram, on estableix les condicions i la temporada per a fer-ho: del 15 de març al 31 d'octubre.

Segons explica la Conselleria, "en la majoria de casos, estes restes corresponen a trossos de fulles, que es trenquen amb una estacionalitat natural i són transportades pels corrents". En altres ocasions, "inclouen altres parts de les plantes, com són els rizomes", ja siga arrancades per temporals o per la regressió del terreny. A més, recorda que estes restes en platges i zones costaneres "tenen un efecte positiu, perquè actuen com una barrera natural contra l’erosió marina" i fan "funcions similars a les de les dunes".

Per este motiu, s'ha establit una normativa que regula quina quantitat mínima es pot arreplegar i en quines zones, per a no eliminar-la per complet. De fet, el manual es dirigeix "exclusivament" a la retirada "eventual" de les restes formades en un 50% "per fanerògams marins", segons aclareix la Generalitat. Així mateix, no es consideren incloses "les acumulacions xicotetes de menys de cinc centímetres", i esteses en una franja "almenys d'un metre d’amplària, al llarg de la costa".

Platges on NO s'autoritza la neteja

Les catalogades com a naturals, les platges de menys de deu metres d'amplària, quan la platja urbana es trobe en "situació acusada de retrocés de la línia de costa".

Excepcionalment, la norma permetrà netejar les platges entre espigons o cales de menys de 200 metres de llargària, si hi ha una afluència molt gran de turistes, sempre que siga una retirada puntual i es faça manualment. Esta mesura només es podrà aplicar de l'1 de maig al 30 de setembre.

Platges on SÍ que s'autoritza la neteja

Es permetrà a les platges i les cales catalogades com a urbanes; també en les que, a pesar de no estar dins de la Xarxa Natura 2000 o no formen part d’un espai natural protegit, sí que tinguen un passeig marítim, amb les mateixes condicions que una platja urbana. En el cas d'un temporal greu, també es podran netejar les platges protegides, però només de manera puntual i en platja seca.

Posidònia oceànica que arrossega la mar fins a les platges / À Punt NTC

Condicions de la neteja

Segons indica el manual, la neteja mecànica "només es permetrà si la superfície està eixuta", amb set centímetres de profunditat del sediment. Així mateix, la neteja a la zona humida "es limitarà als residus d’origen humà i es realitzarà per mitjans exclusivament manuals".

Les instruccions especifiquen, fins i tot, quin tipus de maquinària és més adequada per a treballar a la platja. Demanen que afecte el substrat "mínimament" i evitar "l’ús de maquinària amb cadenes". Preferentment, "ha d’estar proveïda de pinces" i, en el cas d’emprar pales, "hauran de disposar d’una base perforada per a permetre evacuar l’aigua i l’arena".

Entre les condicions d'accessibilitat i retirada de maquinària, el manual demana tindre cura del corriol camanegre, espècie en perill que nidifica a la costa valenciana. "Els treballs i la circulació (excepte per a l’accés a la platja) de la maquinària es faran sempre en una franja de platja de cinc metres d’amplària adjacent a la riba", segons indica el document.

La devolució, després de l'estiu

Totes les restes orgàniques que es retiren s'han de tornar a la mar, sempre que siga possible. El manual estableix que siga "després del període estival i, en qualsevol cas, sempre almenys entre els mesos de novembre i febrer", i quan hi haja "una relativa agitació de l'onatge", per a facilitar la propagació.

La Conselleria demana "intentar eliminar la majoria de les restes que no corresponguen a estos fanerògams", siguen vegetals de grans dimensions (com canyes) o plàstic. De fet, en el cas que les restes tinguen microplàstics, el manual és clar: si la devolució pot generar "repercussions ecològiques negatives sobre l’hàbitat, no es tornaran al litoral, però s’hauran de reutilitzar en processos d’economia circular".

Medi ambient Platges valencianes

També et pot interessar