Quaranta anys d'Espanya en l'OTAN: 22 missions i 125.000 militars
Felip VI i Pedro Sánchez presideixen a Madrid un acte commemoratiu, preludi de la cimera dels mandataris dels trenta països aliats que també acollirà la capital espanyola al juny
L'estat espanyol compleix aquest dilluns quaranta anys com a membre de l’OTAN, una fita que es commemorarà al Teatro Real de Madrid amb un acte presidit pel rei Felip VI i el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez. Aquest serà el preludi de la cimera de mandataris dels trenta països aliats, que acollirà la capital estatal al final de juny.
En l'esdeveniment d'aquest dilluns participarà el secretari general de l'OTAN, Jeans Stoltenberg, els seus antecessors en el càrrec, entre ells, l'exministre Javier Solana, i els expresidents del govern espanyol, així com els representants del conjunt de les nacions aliades que componen el Consell Atlàntic.
Juntament amb el president de l'executiu espanyol estarà la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el d'Afers Estrangers, José Manuel Albares. Tanmateix, no hi acudiran els membres del govern estatal d'Unides Podem, crítics amb el fet que Madrid aculla la cimera del final de juny pel seu caràcter militarista.
Està previst que també assistisca Ihor Zhovkva, conseller polític i director adjunt del president ucraïnés, Volodímir Zelenski, de visita aquesta setmana a Madrid.
Un referèndum, 22 missions i 125.000 militars involucrats
El 30 de maig del 1982 Espanya es convertia en el membre setze de l'Aliança Atlàntica, fundada pels Estats Units, el Canadà i una desena de països europeus 33 anys abans.
Un dels principals desencadenants va ser el 23F. Deu mesos després de l'intent del colp d'estat de Tejero, el govern de Calvo Sotelo va sol·licitar l'adhesió a l'OTAN. Les veus en contra, com la de Felipe González, van sorgir des d'un inici, però, així i tot, Espanya es va convertir en membre de l'Aliança Atlàntica.
Quan va arribar al govern, González va canviar la seua postura davant de l'OTAN i es va declarar a favor. Finalment, en el referèndum que va convocar el 12 de març de 1986, els espanyols van donar el seu suport definitiu a la permanència en l'OTAN, amb el 52,5%.
En total, uns 125.000 militars han participat en 22 missions, en les quals han perdut la vida 119 espanyols, inclosos 2 intèrprets.
Amb l’esclat de la guerra a Ucraïna i la posterior sol·licitud d’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, l'organització ha cobrat un paper rellevant en aquests últims mesos.
Espanya enviarà míssils de defensa antiaeris a Letònia
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha confirmat aquest dissabte l'enviament d'una bateria de míssils de defensa antiaeris a Letònia i l'augment de militars espanyols a la zona fins als 600 efectius en el marc de la missió de l'OTAN.
"El nostre compromís amb l'OTAN és total", ha subratllat la ministra, que ha recordat que Espanya té tropes a Letònia i Lituània.
Robles també ha destacat el compromís de les forces armades espanyoles amb “la pau i amb Ucraïna” perquè "quan es defén Ucraïna es defenen també els valors de la democràcia" i es lluita contra "crueltats com les que està fent Putin".
