Les quatre mestres valencianes que hauries de conéixer
Elles canviaren l'educació valenciana per a sempre i lluitaren per integrar el valencià en l'ensenyament
En el Dia Internacional dels i de les Docents volem destacar algunes de les dones més rellevants que han marcat l'educació valenciana. A pesar de conviure en temps convulsos i en un món on els homes també eren protagonistes en la docència, estes mestres van destacar per la seua il·lusió reformadora i per la seua lluita per integrar el valencià en l'ensenyament.
Ana María Ibars, una ferma defensora de l’ensenyament en valencià
Va ser una poetessa, mestra i una lluitadora incansable de l’ensenyament en valencià al costat del seu gran amic Carles Salvador. Ana María va nàixer a València, però va viure a la Marina, on s’ubica gran part de la seua obra poètica. D’ella només queda una única foto pública i ni tan sols un nom a la seua tomba. Afortunadament, podem donar-li veu llegint la seua obra única i personal. En À Punt li dedicàrem un capítol de Valentes:
Empar Granell, una lluitadora per la incorporació del valencià a l’ensenyament
Durant tota la seua carrera docent, Empar Granell va lluitar per incorporar el valencià en l'ensenyament des d'institucions comarcals de la Vall d'Albaida i després des d'Escola Valenciana. N'aprofundim en un capítol d'Homentages.
Guillermina Medrano, la il·lusió reformadora a la fi de la Guerra Civil
Ella va ser mestra i pedagoga i la primera dona regidora de l'Ajuntament de València. En Homentages hem parlat amb alguns dels seus descendents amb els quals abordem la història d'una dona imprescindible per a entendre la il·lusió reformadora i la tragèdia de milers de mestres valencians a la fi de la Guerra Civil.
Empar Navarro, la primera presidenta de l’Associació de Mestres Valencians
Empar Navarro va ser una mestra i política valenciana que va reivindicar el valencià a l’escola en temps de la Segona República. Va ser la primera presidenta de l’Associació de Mestres Valencians i va participar en la fundació del Partit Valencianista d’Esquerres. Després de la guerra la van condemnar a tres anys de presó i la van apartar de la carrera docent fins al 1963, quan la van autoritzar a tornar a l’ensenyament, però lluny de casa. Coneixem la seua vida en este capítol de Valentes.