"La qüestió no és que perdem assignatures, és que acabe perdent l'alumnat"

Les notícies del matí s'ha fet ressò de la inquietus del professorat d'algunes disciplines de l'educació secundària obligatòria davant la pèrdua de pes en la nova reforma educactiva, la Lomloe, popularment coneguda com la Llei Celaá. 

Economia, Filosofia i Cultura Clàssica (Grec i Llatí) es troben entre les assignatures assenyalades. La primera desapareix del primer cicle de l'ESO, Filosofia ho fa de quart curs, i Clàssiques es consolida en la condició d'eterna optativa. 

"La qüestió no és que puguem perdre assignatures, és el que acabe perdent l'alumnat", lamenta el professor de Filosofia de l'EIS de Sant Antoni de Benaixeve i membre de la Xarxa Espanyola de Filosofía, Àngel Vallejo. 

Per al professorat de la disciplina la proposta de currículum de Lomloe ha sigut una decepció, que amenaça l'alumnat d'acabar la secundària "sense cap contacte amb la Filosofia en el cicle obligatori", si les autonomies no ho resolen en el marge que el Ministeri d'Educació els deixa per a definir la programació. 

"La proposta de la Lomloe parla contínuament d'augmentar les competències de l'alumnat, per això ens sorprén que s'apague Filosofia que és l'assignatura més competencial per definició", adverteix Vallejo, que critica la proposta d'assimilar la nova matèria de Valors Cívics -que recupera part dels continguts de l'extinta Educació per a la Ciutadania- com una matèria de Filosofia que, segons recorda, "és una assignatura de reflexió, no d'importació". 

L'esborrany de la nova reforma educativa també disgusta el professorat d'Economia -que desapareix com a optativa entre primer i tercer d'ESO-, els quals no entenen "com es fa un pas arrere en una formació essencial per al segle XXI", que a més trenca la trajectòria ascendent de l'assignatura en els últims vint anys en el currículum de secundària. 

La reflexió l'ha feta la presidenta de l'Associació de Professors d'Economia, Inma Cardona, que incideix en el problema per a l'alumnat que si no es resol la situació "acabaria l'ESO sense cap contacte en ensenyaments bàsics d'educació financera els quals són molt importants per al seu desenvolupament posterior" i lamenta el cost de la pèrdua de competitivitat que això els pots suposar en una societat cada vegada més global, quan la majoria de països de la Unió Europa estan apostant per la via contrària: augmentar el pes de l'educació econòmica en secundària. 

"Això és un ERO molt fort"

Hi ha també la derivada laboral de la possible retallada d'horari, sobretot per al personal interí. "Això és un ERO molt fort", alerta el representat de la xarxa de Filosofia, que estima que "potser un terç deixen de treballar o se'n vaja a altres assignatures". Una preocupació que comparteix Cardona sobre el futur dels docents sense plaça fixa en Economia.

Amb tot, els dos insisteixen a situar en un plànol secundari aquesta preocupació. "Nosaltres al cap i a la fi treballarem, però que es pot fer d'una societat que no continga els fonaments de la civilització occidental", lamenta Vallejo sobre les competències en Filosofia. "Desitgem molta sort per a l'alumnat", conclou la portaveu del professorat d'Economia d'ESO.