Les queixes per discriminació lingüística a la sanitat valenciana es tripliquen el 2022

Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimarts que el 2022 les queixes per discriminacions lingüístiques en la sanitat pública valenciana pràcticament s'han triplicat respecte de l'any anterior. Si el 2021 l'entitat va tindre coneixement de sis casos greus, l’any passat aquests casos es van incrementar fins a dèsset. L’associació considera que l'absència de requisit lingüístic per a accedir als llocs de treball de l'àmbit sanitari és nociva per a la qualitat de l'atenció sanitària dels valencianoparlants i demana a la Generalitat que intervinga per fer complir la llei i recordar als professionals del dret dels pacients a ser atesos en valencià. 

Durant l'últim any, l'entitat ha gestionat queixes per discriminacions lingüístiques a Alacant, Alfafar, Alzira, Benifaió, Benilloba, Castelló, Dénia, el Pinós, Elx, Gata de Gorgos, la Vila Joiosa, Quart de Poblet, Sagunt i Vinaròs i, en el cas de València, al Centre de Salut de Campanar i als hospitals Clínic, La Fe i General.  

“O em parla en castellà o haurà d’eixir fora de la consulta”

Un dels casos més recents, no publicat fins ara, es va donar a Castelló de la Plana, on un ciutadà va acudir a un centre d'urgències amb el seu fill, que notava un malestar general, i en adreçar-se a la facultativa, aquesta els va exigir que parlaren castellà o no els podria fer la consulta. El ciutadà va intentar defensar el seu dret de parlar valencià i es va oferir per traduir-li allò que no entenguera, però la metgessa s'hi va negar i va afirmar, en castellà, que "o em parla castellà o haurà d'eixir fora". En tornar a fer valdre els seus drets lingüístics, la metgessa els va fer fora i va fer que un altre metge s'encarregara de la consulta, de manera que es va endarrerir l'atenció mèdica.  

Un altre cas recent que tampoc s'havia fet públic fins ara és el d'una metgessa del Centre de Salut de Benifaió, gestionat per la Generalitat, que va interrompre la consulta telefònica d'una pacient per exigir-li que canviara de llengua. La dona, per tal de conéixer el resultat d'un diagnòstic de salut, va haver de renunciar a parlar en la seua llengua i va acabar parlant castellà a la doctora. 

Durant tota la legislatura, Plataforma per la Llengua ha demanat a la Conselleria de Sanitat i a les direccions dels centres de salut que s'informe els professionals del deure de garantir el dret de la ciutadania d'expressar-se en valencià i rebre resposta en la mateixa llengua, tal com assenyala la Llei d'ús i ensenyament del valencià. A més, l'entitat va impulsar el 2020 la campanya "Sanitat en valencià", que demana una normativa sobre la capacitació lingüística del personal sanitari i fa una proposta de protocol per garantir l'atenció sanitària en valencià. No obstant això, des de l’entitat critiquen que fins ara l'executiu valencià ha ignorat les seues peticions. 

Pel que fa a l'augment de les queixes, consideren que pot tenir a veure amb un augment de la consciència lingüística dels pacients, però també amb la falta de voluntat de certs professionals de fer servir el valencià. Per a l'entitat, a més, la Generalitat s'ha relaxat en l'objectiu d'implementar el requisit lingüístic en l'àmbit sanitari i lamenta que encara no es compte, ni tan sols, amb un decret que porte a desenvolupar-lo.