Quines són les vacunes que ens hem de posar al llarg de la vida?

La comissió de salut pública ha aprovat aquest dijous el calendari de vacunació al llarg de la vida per a 2023, amb la novetat que recomana immunitzar amb tres dosis de meningitis B els bebés als dos, quatre i dotze mesos d'edat. 

La mesura s'implantarà a partir de l’any vinent i cada autonomia haurà de ratificar la inclusió d'aquest vaccí en el calendari de vacunació i posar data per a començar a administrar-la.  

A continuació detallem totes les vacunes incloses en el pla i que s’han de posar al llarg de la vida. 

Diftèria, tètanus, tos ferina

La vacuna s’ha de posar en cada embaràs a partir de la 27a setmana de gestació, però preferentment en la setmana 27 o 28. A més, s'administrarà als menors als dos, quatre i onze mesos i quan arriben a l'edat de sis anys. En l’edat adulta s’haurà de revisar la pauta de vacunació i inocular una dosi a les persones de vora 65 anys que van rebre tots els vials de menors. 

Pallola, rubèola i parotiditis 

Es recomana la immunització en persones sense història documentada de vacunació nascudes a Espanya a partir de 1970. En cas necessari, s'administraran dues dosis amb un interval mínim de quatre setmanes entre elles. En cas d'haver rebut un vial amb anterioritat, se n'administrarà només una. Està contraindicada la vacunació d'embarassades i persones immunodeprimides. 

Poliomielitis

S'administrarà una vacuna combinada amb la de la diftèria, tètanus i tos ferina als menors immunitzats als dos, quatre i onze mesos i quan arriben als sis anys. Els que es van vacunar als dos, quatre, sis i díhuit mesos (quatre dosis en total) rebran la de la diftèria sense la de la poliomielitis als sis anys.

Hepatitis B (HB)

Sobre la vacunació en la infància, s’administraran els vials als dos, quatre i onze mesos sempre que s'assegure una alta cobertura de garbellament prenatal de l'embarassada. En cas que no siga així, es vacunarà amb pauta zero, dos, quatre i onze mesos als fills de mares amb AgHBs positiu. S'administrarà la primera dosi en les primeres 24 hores de vida juntament amb l'administració d'immunoglobulina anti HB.

Pel que fa a la vacunació en adolescents i joves, en persones no vacunades amb anterioritat, fins als díhuit anys, s'administraran tres dosis amb pauta zero, un i sis mesos.

Malaltia meningocòccica

Segons la vacuna utilitzada, pot ser necessària la primovacunació amb una dosi (quan tinguen quatre mesos) o dues dosis (als dos i quatre mesos d'edat). A més, s’administrarà una dosi als adolescents de dotze anys que no hagen rebut una dosi després dels deu anys. Es tractarà de posar aquest vial fins que els adolescents complisquen díhuit anys. 

Varicel·la 

En aquells adolescents que no hagen passat la malaltia i no s'hagen vacunat, s'administraran dues dosis separades per un interval mínim de quatre setmanes entre dosis (preferiblement huit) o es completarà la pauta si s'ha rebut una sola dosi amb anterioritat. En persones sense evidència d'immunitat a la varicel·la en la població adulta, es farà una prova serològica i, si dona negatiu, s’inocularan els dos vials. Està contraindicada en embarassades i persones immunodeprimides. 

Virus del papil·loma humà

Als dotze anys, només s’administrarà a les xiquetes. Seran dues dosis amb una separació d'almenys cinc o sis mesos (segons la vacuna utilitzada). Després dels dotze i fins als díhuit, només a les dones no vacunades o parcialment, amb anterioritat. Si s'inicia la vacunació a partir dels quinze anys, es posaran tres dosis amb pauta zero, un-dos i sis mesos.

Malaltia pneumocòcica

Es recomana la vacunació enfront del pneumococ a partir dels 65 anys.

Grip

En temporada de grip es vacunarà les embarassades en qualsevol trimestre de gestació i es recomana la immunització amb una dosi durant la campanya anual a les persones majors, preferentment a partir dels 65 anys.