Els quinze papables: estos són els noms que més sonen per a substituir Francesc

El pontificat trencador de Francesc, que va faltar d'un ictus este dilluns als 88 anys, ha donat pas a una Església catòlica amb dos branques molt diferenciades entre progressistes i conservadors. En un d'estos blocs s'emmarquen els noms dels candidats que estan en totes les travesses per a convertir-se en el successor del pontífex argentí, encara que tot fa pensar que el conclave es decantarà per una opció moderada.

Després de tres papes estrangers, l'ala italiana pressiona perquè el pròxim bisbe de Roma torne a ser del país o almenys tornar a la secularitzada Europa. Tot i que la presència de cardenals italians en el conclave ha disminuït en estos anys, continuen sent 55 els que es tancaran a la Capella Sixtina per a participar en l'elecció del sant pare.

Els protocols del Vaticà estableixen que poden votar els prelats del col·legi cardenalici menors de 80 anys, i els últims registres parlen de 135, procedents de 71 països. Amb estes xifres resulta evident el gran pes que tindrà el bloc italià en la designació del papa, ja que seran quatre de cada deu dels electors. En tot cas, crida l'atenció el caràcter internacional que adopta el conclave d'enguany, amb moltes noves incorporacions des de la cita que va triar l'argentí Jorge Mario Bergoglio el 2013. Mai hi havia hagut tanta representació dels països d'Àsia i Àfrica.

Pietro Parolin

El més nomenat en les quinieles vaticanes és sens dubte l'actual secretari d'Estat, Pietro Parolin, de 70 anys. Un home de consens i difícilment encasellable entre progressistes i conservadors, cosa que podria ser una basa important a favor d'ell. Conegut per tots els cardenals, ha sigut un gran diplomàtic que ha acostat estos anys la Santa Seu a la Xina i és un bon coneixedor de tot Orient i de Llatinoamèrica després d'haver sigut nunci a Veneçuela.

Matteo Maria Zuppi

La gran opció per als progressistes italians és Matteo Maria Zuppi, de 69 anys. Actual president de la Conferència Episcopal italiana, el perfil més afí a Bergoglio per l'atenció que presta als més desfavorits i als migrants. També és molt pròxim a la poderosa comunitat laica de Sant Egidi.

Luis Antonio Tagle

El perfil del cardenal filipí Luis Antonio Tagle, de 67 anys i prefecte de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, engloba algunes de les característiques que podrien convéncer els cardenals a l'hora d'escriure el nom en la papereta a la Capella Sixtina. Home de la cúria en representació del continent asiàtic, que és l'esperança per a l'Església catòlica. Encara que considerat progressista, ha criticat durament un projecte de llei filipí sobre salut reproductiva i s'ha pronunciat enèrgicament contra l'avortament i l'eutanàsia. També argumenta que existeixen situacions en les quals els principis morals universals no s'apliquen, com ara la comunió per a les parelles que conviuen en matrimoni però sense matrimoni sacramental, i les qüestions relacionades amb l'homosexualitat.

Jean-Marc Aveline

L'arquebisbe de Marsella, Jean-Marc Aveline (66 anys), ha cobrat força en els últims anys, sobretot després d'haver convençut el papa Francesc de visitar la ciutat francesa per a parlar de migració. El seu perfil recorda al primer Bergoglio, afable i culte, dedicat a les qüestions de les perifèries, al diàleg interreligiós i les migracions, una sensibilitat adquirida també a través de la seua infància en una família pertanyent als francesos repatriats a partir de 1962, al final de la guerra d'Algèria. L'edat relativament jove, però, podria ser un punt en contra.

Pierbattista Pizzaballa

Encara que italià, el patriarca llatí de Jerusalem, Pierbattista Pizzaballa (59 anys), és una basa per a un papa amb una visió internacional i que s'ha expressat en estos dies en defensa dels palestins de Gaza. Però, a més, té bona relació amb les autoritats israelianes. Massa jove per a ser pontífex i una incògnita en algunes posicions doctrinals, en el seu cas pesarà el que puga comunicar en les congregacions, les reunions prèvies a la celebració del conclave que es realitzen estos dies.

Péter Erdö

L'arquebisbe de Budapest, Péter Erdö (72 anys), és una de les opcions més importants de l'ala conservadora i europea. Va créixer sota el comunisme i, quan tenia quatre anys, el 1956, la família es va veure obligada a fugir del país. Considerat un gran intel·lectual, és fermament provida, s'oposa al celibat opcional per als sacerdots, està en contra de l'acceptació de les unions homosexuals i defén els valors de l'Europa cristiana. La bona relació que manté amb el govern antiimmigració de Viktor Orbán podria ser un punt negatiu.

Anders Arborelius

El bisbe d'Estocolm, Anders Arborelius (75 anys), primer cardenal de Suècia, és un convertit al catolicisme en un país escandinau amb una població majoritàriament protestant i una de les societats més secularitzades del món. És un ferm defensor de la doctrina de l'Església, particularment contra la possibilitat de permetre que les dones siguen diaques o de beneir a parelles del mateix sexe. Encara que, igual que Francisco, Arborelius és partidari d'acollir immigrants a Europa.

Mario Grech

El bisbe maltés Mario Grech (68 anys) és el secretari general del Sínode dels Bisbes, per la qual cosa en estos últims tres anys quan s'ha celebrat el Sínode de la Sinodalitat ha pogut conéixer tots els cardenals i representants de l'Església catòlica arribats a Roma per a esta assemblea. Ha hagut d'aconseguir un delicat equilibri entre les peticions de crear una Església oberta i atenta i, al mateix temps, reconéixer les preocupacions conservadores.

Malcolm Ranjith

Encara que ha demostrat proximitat amb Francisco i fervent preocupació pels pobres, l'arquebisbe metropolità de Colombo (Sri Lanka), Malcolm Ranjith (77 anys), és un cardenal amb arrels en el pontificat de Benet XVI i no ha menyspreat el fet d'encoratjar la celebració de la missa tradicional en llatí. Té experiència en la cúria, on va ser secretari de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Després es va traslladar a Sri Lanka i podria ser la basa del sud del món. Parla deu idiomes amb fluïdesa.

Fridolin Ambongo Besungu

És molt difícil que el pròxim papa siga africà, però en cas de ser així, l'arquebisbe de Kinshasa, Fridolin Ambongo Besungu (65 anys), seria l'opció més probable. Nascut a la República Democràtica del Congo i arquebisbe de Kinshasa, és l'únic prelat africà en el consell de cardenals, el comité d'assessors que va crear Francesc. Com a president del Simposi de Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar, el gener del 2024 va signar una carta expressant l'oposició a la declaració del Vaticà que autoritza els sacerdots a impartir benediccions a les unions homosexuals. En una entrevista de 2023, Ambongo va afirmar que “Àfrica és el futur de l'Església, és obvi”.

Robert Francis Prevost

L'actual prefecte del dicasteri per als bisbes, l'estatunidenc originari de Chicago Robert Francis Prevost (69 anys), encarregat d'assessorar el papa en els nomenaments i també president de la Comissió Pontifícia per a Amèrica Llatina, pot ser una basa tant per a aquells que volen un home de cúria, però també del continent americà.

Timothy Dolan

L'arquebisbe de Nova York, Timothy Dolan, d'arrels irlandeses-estatunidenques, és un conservador teològic, fermament oposat a l'avortament i una aposta per als conservadors. Tot i això, destaca el fet que en els últims mesos s'ha oposat amb força a les polítiques contra els migrants de Donald Trump. El seu nom ja va sonar amb força en l'anterior conclave.

Un papa espanyol?

Altres noms que sonen en les llistes són Claudio Gugerotti (69 anys), prefecte del Dicasteri per a les Esglésies Orientals, o Joseph Cupich (75 anys), arquebisbe de Chicago. Una de les possibilitats que es manté viva, però és poc probable, seria la d'un papa un espanyol. Entre els candidats destaquen Ángel Fernández Artime (64 anys), que va ser el responsable dels salesians i ara és proprefecte del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. També estan Cristóbal López Romero (72 anys) —encara que compta com a "africà" en ser arquebisbe de Rabat, al Marroc—, i l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, molt pròxim a Francesc i un dels homes de confiança que va formar part de la comissió de cardenals que el van ajudar durant el seu papat.