Radiografia de llistes d'espera: l’Hospital General de Castelló i el Dr. Balmis d’Alacant acumulen la demora més llarga

Les llistes d’espera en sanitat sempre són un repte per a qualsevol govern. La reducció del temps és un objectiu constant i l’anàlisi de les xifres és necessari per a fer una radiografia de la situació i trobar el millor tractament possible. L’últim informe de la Conselleria de Sanitat s'enorgulleix d’haver reduït en un 58% la demora en els casos més urgents, mentre que l’oposició destaca una tendència global d’empitjorament en els últims temps.

Sanitat va publicar al gener l’informe que tancava el 2024 i el Consell destacava la disminució dels pacients en prioritat 1, que han de ser atesos en un termini màxim de trenta dies. La Conselleria comparava la dada heretada del Botànic —2.967 pacients el juny del 2023— amb l’última que s'havia arreplegat, 1.241 en total en esta categoria. “Per a este Consell, és prioritari intervindre segons la gravetat dels pacients perquè la salut està per damunt dels números, per això ens basem en criteris sanitaris i no estadístics”, va declarar el conseller Gómez.

Però existeixen molts més indicadors que s'han de tindre en compte. La Conselleria que lidera Marciano Gómez publica les dades de les llistes d’espera quirúrgica cada sis mesos, el mínim que exigeix la llei. En el seu portal web es pot accedir a totes les dades segons hospitals i especialitats des del 2020. Encara que la categorització de les prioritats no és accessible, es pot comprovar, per exemple, que ara hi ha més gent en espera quirúrgica que durant la pandèmia i que la mitjana de dies d’espera a la Comunitat Valenciana és de 93 dies, xifra que trenca la tendència en descens per primera vegada des de la pandèmia.

Encara que el Botànic publicava els informes mensualment, si analitzem les dades de manera semestral segons el criteri actual, la mitjana màxima de dies d’espera durant la pandèmia es va donar el desembre del 2020, amb 139. Des d’aleshores la tendència havia sigut en descens i tots els tancaments d’any havien registrat números inferiors respecte a l’anterior, excepte en el cas del 2024, quan es van registrar 93 dies, cinc més que l’any anterior. Una variació no molt elevada de moment, però que caldrà analitzar en els pròxims informes per a confirmar si la tendència a la baixa es reverteix o no.

De fet, existeixen departaments de salut en què el temps d’espera s’ha disparat en els últims mesos. En l’Hospital General de Castelló és on més temps esperen de mitjana, amb una demora de 155 dies, una xifra en ascens continu des de juny del 2023. També registren empitjoraments en este sentit els hospitals Doctor Balmis d’Alacant, amb 137 dies, i els generals d’Elda i Elx, amb 133 ambdós. Precisament a l’altra banda de la llista, l’Hospital del Vinalopó, també a Elx, és el que registra la menor espera, amb una mitjana de 39 dies. És un dels hospitals valencians que mantenen la concessió sanitària, que este mateix any va prorrogar l'administració de Marciano Gómez.

La cirurgia amb més espera és la pediàtrica i la cardiovascular és la més curta

Posant el focus en les especialitats, cal tindre en compte també dos paràmetres: la quantitat de gent en espera i el temps que espera eixa gent. Quant al volum de pacients, hi ha més de 14.000 persones a l’espera d’una cirurgia general, un pic registrat en l’últim informe que s’acosta al punt més alt de la pandèmia. Dels quals es calcula que la meitat esperen de 0 a 90 dies, un quinze per cent espera entre 91 i 180 dies i un terç ha d’esperar més de 180 dies.

Les especialitats de traumatologia i oftalmologia encara acumulen més gent en espera, amb 20.642 persones i 15.693 respectivament, mentre que dermatologia i cirurgia cardiovascular són les que aconsegueixen menys cua, 93 i 210 a tota la Comunitat Valenciana. D'altra banda, ginecologia és l'única especialitat que baixa en l'últim informe presentat i manté un descens progressiu en els últims anys.

En canvi, respecte als dies d’espera per especialitats, les que despunten amb una demora més llarga són cirurgia pediàtrica (154 dies), plàstica (152) i la neurocirurgia (151). La cardiovascular és la que manté la cua més curta, amb 48 dies de mitjana, mentre que oftalmologia és la següent de menys tardança, amb 65 dies, però ja hem vist que és la segona especialitat amb més llista d’espera.

Les crítiques de l’oposició

Amb estes dades, l’oposició fa una lectura negativa de l’evolució de les llistes d’espera. Rafa Simó, portaveu de Sanitat del PSPV, fa una comparació amb l’herència del Botànic i destaca que les xifres ara són pitjors en temps d’espera i en quantitat de gent en cua. “Ara hi ha quasi 1.500 pacients més que esperen que en l’últim informe del Botànic i la demora ha empitjorat de 79 a 93 dies”, explica a À Punt.

També Compromís trau conclusions negatives. El diputat Carles Esteve critica que s’estiga presumint d’unes dades que eclipsen altres pitjors que també són importants. Posa l’exemple de la demora en pediatria, la qual s’ha duplicat de 78 dies en l’últim informe del Botànic a 154 dies en desembre del 2024. “S’excusen en el fet que suposadament han millorat els casos amb prioritat 1, però abandonen altres objectius que també s’han de solucionar i que són transcendentals per a moltes famílies”, exposa el portaveu de Compromís.

A més, els dos partits denuncien la falta de transparència de la Conselleria. Critiquen que no s’haja continuat amb la publicació de dades mensuals com feia el Botànic i que només complisquen amb el mínim que exigeix la llei. De la mateixa manera, assenyalen que certa informació no siga oberta, com la categorització segons les prioritats d’espera o la demora en el temps previ a la intervenció quirúrgica, ja que les dades que es donen no inclouen els passos previs en l’atenció primària, des de l’atenció del metge de capçalera, passant per les proves de l’especialista. Un camí que en molts casos afegeix encara més mesos fins a arribar al quiròfan.