El raper Hasél compleix la seua paraula i no ingressa en presó
L'artista anima a "prendre els carrers" per a forçar un canvi en el Codi Penal a favor de la llibertat d'expressió.
Divendres a les 20:00 hores era el moment límit en què el raper català Pablo Hasél havia de presentar-se per a complir en presó la condemna de nou mesos per injúries a la Corona, a les institucions de l'Estat i per enaltiment del terrorisme. Com havia anunciat, no es va presentar i va difondre un comunicat només pocs minuts abans de l'ultimàtum: "seria una humiliació indigna acudir pel meu propi peu davant una sentència tan injusta, així que hauran de vindre a segrestar-me."
En el mateix missatge, agraeix les nombroses protestes contra la sentència que, segons declara, han forçat el govern a prometre algun tipus de reforma del Codi Penal en matèria de llibertat d'expressió. Fa referència així a una nota publicada pel govern espanyol aquesta setmana en què anunciava, sense fer cap al·lusió al raper, que "el Ministeri de Justícia plantejarà una revisió dels delictes relacionats amb excessos en l'exercici de la llibertat d'expressió perquè només es castiguen conductes que suposen clarament la creació d'un risc per a l'orde públic o la provocació d'algun tipus de conducta violenta, amb penes dissuasòries, però no privatives de llibertat". Però el raper recela de la intenció real d'aquest anunci governamental i anima a "prendre els carrers" per a sumar-se a les mobilitzacions que eviten que casos com el seu i el d'altres persones acaben en presó.
Variat suport a favor de Hasél
Des del començament del procés i especialment durant els últims dies, s'han produït nombroses mostres de suport en contra de la condemna de l'artista català. Més d'un centenar d'escriptors i periodistes van signar dijous un manifest en què demanaven la llibertat de Hasél i argumentaven que "ningú hauria de ser condemnat penalment per tuitejar o cantar qualsevol cosa desagradable o escandalosa".
El mateix dia, el Grup d'Estudis de Política Criminal, integrat per vora dos-cents catedràtics i professors de Dret Penal d'universitats espanyoles, jutges i fiscals, va proposar despenalitzar els delictes d'injúria, limitar els de calúmnia i odi, i derogar els ultratges a Espanya. Aquesta associació defén una reforma del Codi Penal que "limite les desproporcionades penes que prevé en l'actualitat" en el camp de la llibertat d'expressió.
