Rebaixen un any la pena de presó a dos violadors més de La Manada

José Ángel Prenda i Jesús Escudero s'han beneficiat de la mateixa rebaixa de pena que s'ha atorgat a Ángel Boza en aplicació de la llei del "només sí és sí"

En imatge, els cincs condemnats de La Manada per la violació grupal
En imatge, els cincs condemnats de La Manada per la violació grupal / Europa Press / À Punt NTC

La secció segona de l'Audiència de Navarra ha rebaixat de quinze a catorze anys de presó la pena a José Ángel Prenda i Jesús Escudero, dos dels cinc membres de La Manada condemnats per la violació grupal perpetrada en els Sanfermines del 2016, en aplicació de l'anomenada llei del "només sí és sí" (la Llei orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual).

En sengles resolucions judicials, susceptibles de recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), l'Audiència considera “jurídicament obligat” seguir la doctrina ja aplicada a Ángel Boza, el primer dels cinc condemnats que va beneficiar-se d'una rebaixa de pena des de l'aprovació de la norma. Posteriorment, Prenda i Escudero van demanar els mateixos beneficis.

El Tribunal Suprem va decretar que la condemna a quinze anys als membres de La Manada era “pròxima” al mínim legal, un llindar que la llei del "només sí és sí" va rebaixar “sensiblement”. Segons va explicar el TSJN i va avalar el Suprem, la pena màxima continuava inalterada, però la mínima descendia un any i tres mesos (passava de catorze anys, tres mesos i un dia a tretze anys).

En conseqüència, els quinze anys de presó imposats quedaven dos anys per damunt del mínim possible i, per este motiu, la sala civil i penal del TSJN, amb un vot particular discrepant, va rebaixar la pena de quinze a catorze anys.

Després que el Suprem va ratificar la resolució del TSJN a favor de Boza, el juliol del 2024, l'advocat defensor de Prenda i Escudero va interposar sengles recursos de revisió. La fiscal va considerar que era procedent estimar-los i, per tant, rebaixar les penes, en aplicació del criteri del Suprem.

Tant l'acusació particular, exercida per la víctima, com les accions populars —el Govern de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona— s'hi van oposar.

També et pot interessar

stats