“Rècord”, “històric”, “extrem” o “explosiu”: així va calant el canvi climàtic al nostre vocabulari

“Rècord”, “històric”, “extrem”, “mortalitat” o “explosiu”. Els efectes del canvi climàtic a la Comunitat Valenciana, que ja pocs qüestionen, han fet que algunes paraules hagen passat a formar part del nostre vocabulari del dia a dia. Precisament aquest dimarts se celebra el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, una jornada per a reflexionar sobre com les inundacions provocades per les Danes, els violents incendis forestals, la regressió de les platges o l’augment de la temperatura del Mediterrani formen part de la nostra quotidianitat i han normalitzat l’ús d’aquestes expressions, abans relacionades amb fets puntuals.

D’exemples, en tenim molts al nostre territori: la calor protagonitza encara titulars en plena tardor. L’any passat l'octubre tancava amb el registre de ser “el mes d’octubre més càlid des de fa més de setanta anys”. Enguany, s’ha superat el rècord de temperatures màximes per a un mes d'abril, després d’un mes de març també de rècord, amb una mitjana de 2,3 °C més alta que la mitjana de referència des de 1990 al 2020.

L'augment de la temperatura del Mediterrani ha viscut també episodis extrems mai vistos, per damunt dels 28 °C, i s'ha obert les portes a un panorama d'incertesa per als meteoròlegs. Segons els experts, aquest desajust "podria alimentar fenòmens atmosfèrics extrems en els mesos vinents". Un fet que ha normalitzat parlar de nits "tòrrides", "tropicals" i "equatorials".

El foc també ha causat estralls al nostre territori durant tot l'any. I els experts ja parlen d'incendis "de sisena generació". El canvi climàtic calfa l'ambient i crea les condicions propícies per a aquest tipus de foc, especialment virulent i pràcticament imparable sobre el terreny. 

Les inundacions també han passat a ser una constant en cada episodi de pluges. Les més greus que hem patit en els últims anys són les derivades de la Dana que va ofegar el Baix Segura el setembre del 2019. En aquesta ocasió, les pluges van deixar en alguns punts registres de fins a 543 litres per metre quadrat en 48 hores i es considera que va ser el desastre natural amb major cost econòmic de la història d'Espanya, amb pèrdues superiors als 1.300 milions d'euros.

A banda d'inundacions històriques o la regressió de les nostres platges, també han portat l'ús una nova paraula: "esclafit". Com l’humit que van viure aquest setembre municipis com Vilavella, amb descàrregues de 44 l/m² en només quinze minuts i vents que han superat els 90 km/h. O l’esclafit sec de juliol de 2022, que va causar la mort d’un jove i una trentena de ferits en el Medusa Festival, després que el vent de 65 quilòmetres per hora enlairara una estructura. Hem normalitzat aquests fenòmens meteorològics fins al punt de parlar de “la primera dana de la temporada”. 

Precisament una altra de les paraules que hem incorporat arran del canvi climàtic ha sigut "mortalitat". L’estiu passat ja es parlava de més d’un centenar de morts associades a les temperatures. També durant els episodis de pluges es produeixen accidents mortals i els dispositius de prevenció d'emergències, en col·laboració amb el Ministeri de l'Interior, treballen ja en un sistema d'alertes per evitar víctimes mortals.

El camí de la legislació sobre canvi climàtic

En els acords de París de l’any 2015, l’ONU va establir com a objectiu mantindre la temperatura del planeta molt per davall de 2 °C respecte als nivells preindustrials, i intentar limitar eixe augment a 1,5 °C, però ja reconeixia que els plans presentats per quasi 200 països no bastaven per a complir-lo i demanava majors esforços.

La legislació valenciana també ha fet passos endavant, com l’aprovació de la Llei del canvi climàtic i la transició ecològica, que va entrar en vigor el 10 de desembre de 2022. L'objectiu és reduir les emissions, crear impostos verds i regular les infraccions, entre altres. Ja són moltes les ciutats de més de 50.000 habitants que tenen zones de baixes emissions.

En tot cas, no tot són avanços. Brussel·les ha alentit el ritme. La comissió de medi ambient, salut pública i seguretat alimentària del Parlament Europeu votava aquest mes d’octubre a favor de retardar cinc anys (del 2025 al 2030) l'entrada en vigor de la normativa Euro 7 proposada per la Comissió Europea, que volia rebaixar les emissions contaminants dels cotxes; i endarrerir quatre anys (fins al 2031) la rebaixa d’emissions per als camions.

Un major risc per a la salut, relacionat amb el canvi climàtic

La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas) demana “respostes urgents” i “aliances globals”. El canvi climàtic afecta de manera negativa al benestar i la salut mental de la població: a curt termini, causa alteracions del somni, incrementa la depressió o l’ansietat i augmenta la incidència de suïcidis; a llarg termini, la degradació d'ecosistemes i pèrdua de l'entorn poden provocar conflictes, alteracions socials i econòmiques i migracions.

A més, l'escassetat d'aigua està relacionada amb la disminució del rendiment i qualitat dels cultius, que “amenaça els recursos pesquers i ramaders, crea inestabilitat en els preus, en l’accés als aliments i produeix riscos en la seguretat alimentària”. 

Per això, demanen posar en marxa sistemes d’alerta per protegir la població més vulnerable i que alerten que les onades de calor i les sequeres, “cada vegada més freqüents per l'avanç del canvi climàtic, tenen nombrosos efectes perjudicials en la salut de la població”. En concret, poden empitjorar les malalties cardiovasculars, respiratòries i renals, així com altres trastorns neurològics, endocrins o electrolítics. “Si es continua retardant la posada en marxa d'una acció concertada a escala mundial, s'esgotarà el breu termini del qual disposem per a assegurar un futur digne”, assenyala.